Confidències I

Preciós poema Lavínia,

Per cert, llegiu confidències II també.

La corona de les tenebres... un llibre... "fi"
(els millors poemes culminen amb aquesta paraula Glòria).

El seu poder és immens: una remor suau de veus fixades/ sommou l'asfalt adormit
(domines el temps i la cadència que deixa cada mot nu).

Res s'esllangueix. Els teus records perviuen en la més bella retina sense malmetre cap somni.

Molts petons Glòria!
Desprens energia vital.

PS

R: Sempre la saba del roser a la sang i el blau turquesa al cor.
Sóc a prop de les paraules.

Què significa per tu 2.12?

allò de la papallona que aleteja en un cantó del món i a l'altre hi ha un vendaval. Quan aquí es fa una cosa, allà s'hi provoca una reacció. És fàcil comentar-te perquè els teus poemes són curtets. És difícil comentar-te, perquè la poesia no sap de raons ni es deixa comentar així com així.

...confidències aclaparadores, en estrofes ben fetes, amb un ritme escaient .
Però no acabe d'entendre, al penúltim vers, les paraules entre comes "lliurament impúdics"...
És "lliurement impúdics"?.. O bé "lliurament impúdic"?

A veure si ara, queda valorat tal com desitjave en un principi.
Simplement t'hauré omplet la pàgina de comentaris.

Jo volia valorar-lo amb un 9, i m'he equivocat apretant l'1

esper que ara si surti el promedi de valoració

però voldria tornar-te a que tinguesis la valoració del principi

M'he equivocat a l'hora d'apretar el nombre.

He llegit el teu poema i m'ha agradat molt la manera tan clara i senzilla d'espresar aquests sentiments.
Després he llegit la teva biografia i he pensat que si tu dones les gràcies "per llegirme", jo te devia donar les gràcies per escriure.

(Les dues darreres estrofes m'han encisat).

Les teves confidències són remors profundes aherides al teu batec. Són belles i suaus.
Gràcies per l'striptease!