Commoció

Un relat de: gypsy

Autoreflex

Escodrinyo afamada l'asfalt dels somnis,
em cerco en un cos que no em pertany,
regalo la meva carn efímera a qualsevol,
abans no sigui massa tard per sentir quelcom
en aquest aire del temps que passa,
una commoció suau que alteri la inèrcia
d'existir en la presó d'algú que mai no ha estat,
una llum tènue que il·lumini un pas endavant
envers una consciència nova - com un miratge -
mentre esdevinc reflex, estampa buida per oblidar.



gypsy

Comentaris

  • Ho sento i reacciono ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-03-2010 | Valoració: 10

    Del teu Relat i sense arribar al nivell de commoció, m'ha colpit la frase:
    "Escodrinyo afamada l'asfalt dels somnis,"
    I sento el contrast de la paraula "afamada" i "somnis".
    Per què ? Per mi afamada és un camí a la realitat... i somnis, un altre camí.

  • Desesperada recerca[Ofensiu]
    franz appa | 06-03-2010

    Un just guanyador d'un repte que ha reunit obres de gran qualitat. Un poema que extrau molts significats de l'obra sempre inquietant, sempre plena de matisos pertorbadors, de Francesca Woodman, aquesta fortògrafa que va morir tan jove de la seva pròpia mà.
    Potser també reclamava una commoció, ella mateixa, per sacsejar aquesta "inèrcia
    d'existir en la presó d'algú que mai no ha estat". Potser també l'assetjava ja la consciència de la condició efímera de la seva carn, malgrat la seva esclatadora joventut. Aquesta carn que retratava obsessivament, com si, en una audaç paradoxa, volgués furtar-la de la vista amb l'exposició crua i contrastada d'un implacable blanc i negre. Una nuesa esquiva, potser la que reflecteix aquí el seu propi reflex, el de la dona que sembla abocar-se amb un gest d'estrany paroxisme a la seva pròpia imatge futura, la imatge envellida i desgastada pel fatigós trajecte per l'"l'asfalt dels somnis" (enorme imatge que marca ja d'entrada no solament el to del poema sencer, sinó un vivell de significat molt alt).
    Tot això, tot l'enigma que rau en l'artista que es reflecteix en aquesta llum tènue, està meravellosament expressat en a penes una desena de versos, i amb la suavitat d'aquesta mateixa llum tamisada ens vessa l'horror ocult de l'existència que es debat en la recerca d'un moviment que ja s'endevina frustrat i abocat a la mort, al fracàs, "estampa buida per oblidar".
    Paradoxalment, però com d'altra banda és corrent en aquest món nostre absurd de l'art, tants cops cruel, va ser la mort prematura i tràgica de l'artista la que la va projectar-la a l'èxit, i ens permet així recordar les estampes crues de la seva desesperada recerca, que no fugida. Perquè, com va dir Cortázar, anar a un encontre no pot ser mai fugir.

    Una abraçada,

    franz

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

451011 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu