Com vaig conèixer al Follet Paco

Un relat de: Fifo


El Josep estava fregant-se els ulls i estirant els braços tot content, perquè havia passat una bona nit. Havia dormit sense cap malt son, i ara s'incorporava a poc a poc del llit, tot mandrós.
Els ulls mig clucs, badallant d'una manera exagerada, amb el peus descalços, intentava cercar les sabatilles que sempre es posava per anar per casa, a fi de no agafar fred als peus.
Buscava com he dit, sense mirar. Quan per fi va notar el tacte tan especial, tan suau de les sabatilles, va notar estranyat, com si un petit moviment les separes dels seus peus, no deixant que aquestes s' hi pugessin encabir.
Va repetir l' intent, tot movent els peus a poc a poc, fins que va notar la calor propera de les sabatilles, però quan ja decidit, va intentar posar-hi a dintre el peus...., ara si ! , ara si es va adonar que es movien . I tant que es movien ! i no ho feien d'una forma diríem desordenada, no, no, ho feien seguint un ritme ! Estaven ballant una tonada d'una musica que el Josep no sentia ! Però es movien, i ballaven.
Estic boig o dormint? - es va preguntar. Però el Sol entrava radiant per la finestra i els pessics que el Josep es donava al braç per comprovar el seu estat de vigília, li estaven confirmant, que si, que no estava dormint. Però el que no estava encara clar, era l'assumpte de la seva bogeria.

Que estaven veient els seus ulls !! Un personatge, petit, graciós, pelut, amb unes orelles grosses i en punxa, uns ulls rodons de color marro com la seva pell, ulls que el miraven curiosos i estranyats de la seva sorpresa. Un nas rodó com si portes un grà de raïm enganxat sota els ulls. I ha sota del nas un bigoti. Si, si, un bigoti amb dos bris fins, com dos bles de pèl per banda, llargs, que li donaven un aire tot interessant. Ah i dos dents, que ensenyava entre la comissura dels seus llavis prims. Quatre potes, dues de més llargues acabades en uns peus de cinc dits , que eren les que feia servir per moure's, per caminar , i les altres dues mes petites que eren els seus braços, on tenia les seves mans de cinc dits amb un palmell rosat i delicat. Era un ratolí? Doncs no ho era, i si era un ratolí, havia de ser un de molt especial, com Firmin el de la llibreria.

Es va a decidir a parlar, va se ell el que va trencar el gel dient: Hola Josep, tant de temps vivint junts i encara no em coneixies. Jo a tu si que et conec, doncs fa molt de temps que visc equí amb tu i dormo dintre les teves sabatilles. No sóc cap producte de la teva imaginació, el que passa és que tenia por de fer-me evident, per no donar-te cap ensurt, però algun dia havia de ser.

El Josep va recobrar l'alè perdut, i amb una veu fluixa i tremolosa sols va gosar dir-li : Hola, ben vingut . Molt de gust d' haver-te conegut, com et dius?. I va contestar amb cara somrient: - vols anomenar-me Follet Paco?

El Follet Paco, te un encanteri que fa que no tots el veiem de la mateixa forma. De segur que la seva figura la podem associar a algun personatge estimat, normalment, viscut amb lectures, tant de comptes com relats. Per a molts , normalment gent han poca imaginació , sempre restarà invisible, mai se'ls manifestarà, mai podran gaudir de la seva presencia.
En canvi altres tocats per la sort o per un bri de bogeria. sempre el tindrem com amic, li podrem parlar, ens escoltarà, fins i tot ens aconsellarà. Això últim no ho fa massa sovint.

Podria explicar moltes coses del Follet i ho faré, però a poc a poc. Avui només volia explicar-vos com en Josep el va conèixer i es va captivat per la seva forma de ser, del seu caràcter tant alegre, tant positiu. De la companyia que li ha fet en moments de solitud. Del que junts han rigut amb el seus balls tant esbojarrats, ( alguns els han ballat plegats ). Gracies Follet!.

Van arribar a un tracte, per la nit El Follet Paco podria utilitzar les sabatilles com ho cregués convenient , per dormir-hi i un cop descansat, fer-les ballar però sense fer soroll, per .. en fi , per tot el que cregués oportú. Per la nit eren d'us exclusiu del Follet , ara bé amb la condició de que al mati a primer hora, El Follet tindria que deixar-les lliures , i ben endreçades i arrenglades, perquè quan el Josep poses el peus a terra al mati, desprès d' haver dormit tota la nit, no trobes a faltar l'escalforeta de les seves preuades sabatilles.

I Així fins ara que tot i passat el temps i que tots dos han canviat de pis, segueixen junts ben avinguts i respectant el tracte que un bon dia fan fer.

Fifo 18 d'Octubre 2008

Comentaris

  • Visca els follets[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-10-2008 | Valoració: 10

    Jo també sóc amic dels follets i també apareixen en els meus relats. Guapo relat. Anirem seguint les trobades, Fifo.

  • deliciós[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-10-2008 | Valoració: 10

    conte infantil, juvenil i altres etiquetes que li podem possar.
    I ja que has possat el títol de "com vaig..." ara vindria la segona part... per exemple "el follet Paco a Collserola" Vaja, que estaria bé que ens expliquessis més coses d'aquest follet, però tu mateix, diuen que pel Montseny n'han vist.
    Mira, jo no tinc costum de fer aixó de l'autopropaganda, però si et vols llegir un conte meu, és llarc però, es diu "La pedra i el Corriol", a veure que et sembla, tu que veus follets, i que potser no ets l'únic, en sabràs fer una bona lectura, eps, si ho vols, està clar.

    Bon relat el teu, amb bon ritme, que potser demanava un altre repàs però que enganxa i no el deixes fins el final, felicitats!

    Una abraçada

    Ferran

  • deliciós[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-10-2008 | Valoració: 10

    conte infantil, juvenil i altres etiquetes que li podem possar.
    I ja que has possat el títol de "com vaig..." ara vindria la segona part... per exemple "el follet Paco a Collserola" Vaja, que estaria bé que ens expliquessis més coses d'aquest follet, però tu mateix, diuen que pel Montseny n'han vist.
    Mira, jo no tinc costum de fer aixó de l'autopropaganda, però si et vols llegir un conte meu, és llarc però, es diu "La pedra i el Corriol", a veure que et sembla, tu que veus follets, i que potser no ets l'únic, en sabràs fer una bona lectura, eps, si ho vols, està clar.

    Bon relat el teu, amb bon ritme, que potser demanava un altre repàs però que enganxa i no el deixes fins el final, felicitats!

    Una abraçada

    Ferran

  • T'aniré llegint[Ofensiu]
    Grocdefoc | 25-10-2008

    Benvolgut, És curiós, sí, són ben curioses les aparents casualitats. Et vaig fer un comentari i, al mateix temps que tu em contestaves, jo estava escrivint en un relat que intentaré enviar a RC aviat (per cert, a mi em triguen més d'una setmana a publicar un relat. Això és normal?)
    Estava escrivint en el meu relat-assaig titulat: "Essers fantàstics, ells o nosaltres?" quan m'adono del teu nou escrit que va de follets. Bé, si això no és pura casualitat, què és? És la "primera vegada" que sento aquesta sincronització entre idees i escrits i entre persones que ni tan sols es coneixen. I em sembla fantàstic, il·lusionador, engrescador, sí, tens raó, les primeres vegades són estimuladores.
    Insisteixo en que miris de canviar això del "tenir que" per "l'haver de", de la resta, no puc dir gran cosa, ja que ho trobo ben escrit, ben descrites les situacions i la relació i l'acord que s'estableix entre el nen i el follet.
    Els teus nets tenen molta sort de tenir-te d'avi.
    A reveure, M.Pilar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fifo

Fifo

54 Relats

118 Comentaris

49818 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Naixcut el 1941 a Mas de Barberans (Mon tsià), he viscut quasi sempre a Bcn.
Graduat Social i Tecnic informatic des de 1968, estic gaudin d'un descans en el treball actiu, aprofitan-lo per escriure vivencies i sentiments en forma de relats i poemes.


fifoaika@gmail.com