Com una porta m'agradaria ser.

Com una porta m'agradaria ser.
Una porta que mira dins i mira fora... Una porta sense pestell, sempre oberta... Veure intimitats de l'interior i xafardejos de l'exterior. Saber realment els pensaments i somnis interiors, ajudar en els mars de dubtes, aclarir sentiments! I així, al mateix temps, comparar amb les mentides casuals i les coses que s'amaguen. Saber el que es té por a dir i el que no es diu per decència.

Jo seria una bona porta. D'aquelles que ho saben tot i no diuen a ningú res. M'assabentaria dels plans més malèvols, dels secrets més ben guardats, d'infidelitats, de negocis clandestins, de polítiques corruptes, d'amors i desamors... Tot ho sabria, sense donar la possibilitat de que ningú més ho sabera.

Com una porta m'agradaria ser.
Mirar dins i veure la realitat, mirar fora i observar l'ignorància. Una ignorància buscada, gent que fa creure el que no és, gent que exagera les seues virtuts i amaga els seus defectes. Comportaments falsos vers la població... Un seguit de mentides que la gent creu i que sols una porta pot rebatre!

Jo seria una bona porta. D'aquelles que ho saben tot i no diuen a ningú res!