Com si açò tinguera un sentit que jo no li puc donar

Intente no mirar enrere, costa tant... És tan dificil pensar que tot se'n va, que desapareix, ja no hi hauràn records en el calaix de les soledats? Ho vaig preguntar esperant una resposta, que encara em couen les ultimes caricies, encara recorde aquell ultim petó, però ho recorde com recorde la infancia, sé que ha passat i me'n alegre, però forma part del passat i sé que de ninguna de les maneres podré tornar a sentir les mateixes sensacións de quan era una xiqueta de 3 anys, estic segura de que tampoc sentiré mai més el que vaig sentir un cop al teu costat. Benimaclet em recorda a tu, té la teva essència, Benimaclet es nostre. Encara no entenc com has tingut el valor d'anarte'n, el pijor de tot es que te'n has anat i amb tu el teu somriure, encara que feia temps que no somreies.