Clons del diable

Gloriós matí de victòria, llars enfonsades i buides de éssers i sentiments, grisos carrers i rostres d'enemics que victoriosos sense vida, s'escampen pels carrers. Lluminosos cors plens de sang freda que mantenen la vida dels assassins. Embriagats de triomf i les mans plenes de sang aliena per la roba estenen, per beure's el vi de l'enemic. Celebren morts i ploren per la vida, sobren copes i falten amics i companys que l'infern amb ànsies abraça.

Silenci, el silenci inunda suaument els carrers i les entranyes dels vius. Hora morta en un segon, morts segons en un minut i els dies naixeran sense color. El sol il·lumina ombres d'homes que ja no existeixen.

Ara, es podreixen els cadàvers, desprenent el olor. Potser amb aquesta pudent s'escapen les ànimes de guerres infelices. Les armes que perforaren les seves entranyes, són eines del diable, maldits clons del diable que dominen la seva terra. Éssers dels inferns que cremen les cases que sols han construït. Res els hi han regalat, però tot els hi han tret.