Cinc minipoemes del 84

Un relat de: Nubada

* * * * *

Un desig, una esperança,
una estrella molt alta
que em guia i m'empeny.
... Un ideal.

* * * * *

Els seus ulls són clars i lluents,
miren com mira
qui mira amb amor.

* * * * *

¿Tornaran els jorns d'alegria,
quan malgrat jo,
malgrat les lluites i les penes,
no era dur començar el dia
amb decisió?

* * * * *

Passa, hivern, de pressa,
fes el teu camí,
avança amb rapidesa.
I dóna pas a la primavera
del meu cor i el meu esperit,

Estic trista, estic cansada...
em durà la primavera una nova albada?

* * * * *

Rodamon...
te'n recordes, del nom de les valls caminades?
Te'n recordes, dels rostres que amb tu s'han creuat?
Te'n recordes, de mi, rodamon,
asseguda a la gespa, observant el teu pas?

Jo sí que et recordo, rodamon.
Quan passares prop meu, en els ulls duies pau.

Comentaris

  • també [Ofensiu]
    ANEROL | 26-10-2007 | Valoració: 10

    m 'han agradat sobretot els dos últims. Molta sensibilitat i dessig de pau d'esperit
    Gràcies per comentar-me

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 03-10-2007

    felicitats per arribar a superar els cent, ...

    mmm, ...® us felicito doblement per ensenyar-nos que la poesia és atemporal, ...


    OhCapità.

  • D'aquests me'n recordo,[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 02-10-2007

    d'uns més que d'altres, però.

    M'agrada tornar-los a veure, em desperta una certa nostàlgia…

    aix!

  • Arbequina | 02-10-2007

    Deu causar certa nostàlgia llegir-se poemes escrits fa 23 anys, sobretot si aquests van ser escrits en la maduresa de la joventut, quan aquesta comença ja a esmicolar-se.
    Per a mi, però, tampoc són poemes frescos d'una noia de 23 anys, sinó que, sense saber perquè, els hi he vist un toc nostàlgic, com de serenor entristida. Potser és lirisme dels '80, no ho sé pas.
    M'han agradat, sobretot, el darrer i el penúltim, pel què, rere les paraules, em transmeten.

    Una abraçada de l'Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: