Cercador
CERTESA
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Dues mans s’enllacen
amb tendres carícies suaus.
S’acaronen els dits amorosos
i el pessigolleig arriba al cabell.
Els ulls creuen mirades
i la carícia s’estén arreu.
Un somrís declara el goig
de sentir-se estimat, volgut.
Els llavis anhelen, de llavis,
el contacte, l’escalfor, el bes
que afirma i confirma
que de tu ara jo vull ser.
Res importa quan, omnipresent,
l’amor, de dolces batalles, és heroi.
Ningú més, ni el que puguin dir,
ni mirades, ni menyspreus importen.
Falsos profetes autoproclamats,
en nom de pretesos déus vertaders,
imposar volen com viure, com sentir.
Més en el teu rostre hi ha la certesa.
Que caiguin els mites.
Que es dissolguin les fes.
Sols en tu i en mi crec.
En tu visc lliure del temor
de que ells ho entenguin o no.
amb tendres carícies suaus.
S’acaronen els dits amorosos
i el pessigolleig arriba al cabell.
Els ulls creuen mirades
i la carícia s’estén arreu.
Un somrís declara el goig
de sentir-se estimat, volgut.
Els llavis anhelen, de llavis,
el contacte, l’escalfor, el bes
que afirma i confirma
que de tu ara jo vull ser.
Res importa quan, omnipresent,
l’amor, de dolces batalles, és heroi.
Ningú més, ni el que puguin dir,
ni mirades, ni menyspreus importen.
Falsos profetes autoproclamats,
en nom de pretesos déus vertaders,
imposar volen com viure, com sentir.
Més en el teu rostre hi ha la certesa.
Que caiguin els mites.
Que es dissolguin les fes.
Sols en tu i en mi crec.
En tu visc lliure del temor
de que ells ho entenguin o no.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102624 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com