Cementiri

Estimo el perfum de les flors quan s'obren,
en ser primavera, davant dels cristalls,
les llargues escales que pugen al sostre
i els lots que s'enfonsen avall, molt avall.

Estimo la pau dels jardins de cendra
que abracen les hores que no passen mai,
les ombres que tracen els murs plens d'ostatges
que guarden silenci per l'eternitat.

Estimo el blanc pàl·lid de les parets nues,
rostre del rellotge d'un temps que se'n va,
les seves agulles com urpes pintades
al flanc de les portes semblen udolar.

Estimo els manobres que esmenen escletxes
per on es filtrava l'oblit dels humans,
el dolor dels morts, l'enyor dels que resten
defora l'inhòspit espai resignats.

Estimo la calma d'aquest cementiri
al punt del migdia quan el poble dorm
i els morts semblen viure en tristes poesies
que sempre els llegeixo per si es senten sols.