Cel

De matí, mentre anava a la feina en cotxe, amb una música suau,entre el parar i engegar, mirava el cel. El sol, tot just acabava de sortir timidament entre un mon de cotons blancs i grisos que omplian el blau del cel. Sempre he pensat que bonic que sería pintar quadres del cel, però crec que mai superaría la bellessa de alguns d,ells.
Ara engega el cotxe de debant. Ja quasi arrivo. Avuí realment m,agradaría seguir el viatge, per poder seguir gaudint d,aquest cel. Però arrivo a la feina, allà avui segurament, no tindre temps de veure,l be.
I un altre cop al carrer, son les buit i miro al cel.
Maravellos espectacle de color, la posta de sol sembla com si volgues ser mirall de algun bell indrent, els color dibuixant paisatge. Imagines una costa, mar, les montanyes i el cel. I tu mires, i ho admires i et fa sentir ple.
La bellesa de la vida que tot ell conte.