Cercador
Cel roig i Núvol dens
Un relat de: abraham- Compartir:
Aquell cel roig
que presagiava
bons dies,
ha esdevingut
un immens núvol,
negre i dens,
que enfosqueix
aquells camps verds
de fonoll amb espurnes
de roselles, banyades
per l'escalfor del sol.
Aquells camins eterns
que sempre ens menaven
de nou al principi.
Aquella ribera
plena de xops
que enaltien
la lluentor del dia.
Aquella aigua clara
que brollava freda
jugant entre els dits.
Aquells dies que
hauríem pogut viure,
i que aquest núvol negre
ha enfosquit.
Comentaris
-
Un altre Lluch[Ofensiu]roda03 | 05-11-2005 | Valoració: 10
Hola Abraham,
Aquest poema també m'ha encantat, sobretot la teva narrativa tan precisa, curta i directe.
No saps la felicitat que he experimentat en descobrir-te, endavant segueix portant aquesta felicitat interior a través dels teus poemes, de ben segur que molta gent t'ho agrairà.
Una anècdota el meu cognom és Lluch, coses que passen!!!
Salut i un altre brindis per les nostres vides,
Roda03
-
Felicitats[Ofensiu]biel | 03-11-2005 | Valoració: 10
Em sorprens de nou
-
Optimisme[Ofensiu]Leela | 28-10-2005
és el que he sentit al llegir el teu poema...
Ens descrius tant bé les coses que vénen ganes immenses d'aturar-nos a observar-les i oblidar els núvols negres que recorren la nostra ment i vénen ganes d'obrir la finestra del pensament i deixa que hi penetri una miqueta d'aire, del mateix aire que mou les fulles dels xops!
M'ha agradat el final:
Aquells dies que
hauríem pogut viure,
i que aquest núvol negre
ha enfosquit.
perquè per mi ha estat encara més, la confirmació de l'optimisme que sembla ocult en les teves paraules i que lluita per sortir entre elles, fent-nos reflexionar amb què els dies en què hi ha núvols negres són dies que hauriem pogut viure d'una altra manera... tot i que de vegades són precisament aquests núvols negres els que després ens permeten veure brillar el sol...
Una abraçada,
Leela
Valoració mitja: 10
l´Autor
100 Relats
287 Comentaris
100627 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.
Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.
Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.
Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.
M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:
abraham_lluc@hotmail.com
Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics