Cercador
cau la nit
Un relat de: tramuntanaCau la nit,
sobre la meva esquena,
comença a ploure,
formant un mar de penes.
Agafo un llibre,
observo ilustracions,
que em fan anar cap a un altre món,
sense deixar pas al soroll.
Cau la tarda,
m'asec sobre una manta,
que tenyin-la de dol,
tapa la meva cara.
Miro per la finestra,
i observo el vol dels ocells,
com només movent les ales,
aixequen el vol cap el cel.
Cau la matinada,
coberta d'una foscor,
que cobreix les meves ales,
i m'impedeix arribar al sol.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]Yoly | 07-11-2005
Gràcies pel teu poema. M'ha inspirat. Portava força temps sense escriure i tot just he acabat de llegir-lo, he obert un fitxer de word. Les paraules hem sortien soles. Els poemes d'aquesta classe no solen agradar-me però l'última estrofa reflexa clarament un sentiment que m'ha acompanyat molts cops.
I ara, canviant totalment de tema, volia dir-te que m'estàs començant a preocupar. Jo també sóc del noranta-u i t'asseguro que portes una quantitat de relats escrits que espanten. O sóc jo que m'he de posar les piles? En tot cas, si tens una recepta secreta, no te la guardis per a tu sola :)
Sort.
l´Autor
423 Relats
658 Comentaris
440321 Lectures
Valoració de l'autor: 9.49
Biografia:
Em dic laura, tinc 15 anys, ( 24 de maig del 1991)." ...yesterday, love was such an easy game to play, now I need a place to hide away"
...Els teus ulls dibuixen paraules que ni tant sols he sentit mai...
...porqué no hay nadie que te quiera igual que yo.
...yǿu шāy sāy I'ш ā dяέāшя
- laurasainzr@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Volar amb tu
- L'aquarel·la de la meva ombra mig oblidada
- ...Com aquells que s'estimen
- Acluco els meus ulls per retenir la teva imatge
- Res no escatima imatges
- Prenc l'aire amb força
- Granant la primavera en cada lletra
- La paraula perfecta en el moment perfecte
- Passant a frec per les seves galtes
- El seu retrat...tant silenci
- ...I em bategues
- ...Es trenquen confoses
- Entrebancada permanentment en els teus ulls
- ...Jo vull comprendre
- Tant eternes i breus... tant fràgils