Catalanofòbia: tan sols la veritat

S.O.S. Honorable President Pujol. Voste pot salvar l'Estatut i Catalunya, només movent un dit.

No sóc polític, sóc un jubilat més dels tants que passegem pels parcs d'aquest país. Crec conèixer prou i objectivament la meva història. Conec, també, les comunitats del sud de la península i la seva gent, on, farà 50 anys aviat, m'hi vaig casar. Allà he viscut alguns anys en diferents èpoques.

Jo crec haver assolit els meus criteris, en bona part, directament, i no tant per les dades dels polítics, dels economistes o de la premsa. Segons el meu parer, no hi ha gent dolenta ni aquí ni allà; sols hi ha gent ignorant a les dues bandes i en tots els estaments socials. Jo crec que la ignorància fa a la gent feble i la gent feble esdevé massa. La massa és pot manipular fàcilment; les monarquies, l'Església i els polítics n'han estat, sempre, experts.

Jo sempre he conegut a la vora la catalanofòbia. Aquesta, però, d'ença al naixement de les autonomies, s'ha agreujat i, ara, sembla que està assolint uns nivells perillosos, propers potser, als de la antiga Iugoslàvia.

He vist de molt a prop el greuge del finançament, car estic a les dues bandes i el podria resumir amb l'exemple d'un nebot : És un noi de 34 anys, infermer de la Sanitat pública, cobra un sou de 1.300 €. Ha comprat per 180.000 € un pis de 110 metres, amb plaça d'aparcament, en una avinguda cèntrica i principal de Càceres. El notari li l'ha valorat per molt menys de la meitat i, endemés, ha cobrat un ajut de la "Junta". Per arreglar-lo, paga jornals de 30 € dia. El rebut d'IBI, 150€. La despesa al mercat, allà, és molt inferior. No li cal pagar desplaçaments per anar a la feina. Els fills tenen escola i llibres gratis. Les reparacions del cotxe i els electrodomèstics, tot i ser en concessionaris, són més econòmiques. En les transmissions patrimonials, no sé de ningú que hagi pagat mai res. Als pobles, molta gent cobren per una raó o una altra. Allà una vídua és rica amb la seva pensió, altrament aquí, cal que la família la ajudi o es pot morir de gana. La resta dels greuges comparatius no els esmento, ja que són prou coneguts.

Aquí, un noi de la mateixa edat i amb la mateixa feina, guanya gairebé el mateix i afluixarà més del doble per la hipoteca i l'impost en la compra de l'habitatge. Perdrà temps i diners en els desplaçaments i li caldrà tornar a pagar serveis pels que ja ha contribuït. A la fi, el noi de Caceres, amb igual nivell de benestar, podrà estalviar una bona part del seu sou; altrament, al d'aquí, li caldrà empenyorar-se per tota la vida.

Amb tot i això, des de la meva, gairebé, ignorància política, em permeto fer-li un suggeriment quasi de ciència ficció. Sempre he vist que que els castellans, amb llur histèria en front dels nacionalismes, són "Fuenteobejuna"

Crec que si nosaltres oblidéssim les diferències en política social, que són gairebé nul·les, i en comptes de donar-nos suports febles, pactats entre partits, segons convingui; donéssim la campanada per sorpresa, amb un nou partit nacional únic i unitari de veritat. No hi guanyaríem tots? Jo m'imagino ja el seu discurs inaugural

Un nom "murri" també de ciència ficció, clar, podria ser TERRA REPUBLICANA, i en les declaracions de principis, s'hi afirmaria que és un partit antimonàrquic i anti Església , els dos nostres endèmics i encolats enemics i causa de totes les nostres desgràcies. Vostè és la persona que pot fer-ho i, potser així, fins i tot, l'estatut ens el donarien amb torna. Si a tot això afegíssim que la cúpula del partit, acollint-se a la llibertat de cultes, s'haurien fet anglicans, tremolaria tot. A última hora, mitja Europa, en poc temps, va esdevenir protestant, i tots, inclòs el seu clergat, romangueren tan contents i, no mai, ningú ha dit res de fer-se enrera.

Avui la cadena Cope ha afirmat, amb les seves habituals simpaties, que aviat els abats de Montserrat, Poblet, etc. seran castellans, car els seminaris catalans i així mateix els bascs estan buits, Potser doncs, la solució està en passar-se el clergat en bloc al protestantisme i així s'arreglaria tot d'una vegada. Son molts els teòlegs catòlics que afirmaren que el gran Luter tenia més raó de la que se li atorga. Els mossens poden fer més pressions de les que fan.

Un altra suggeriment, fora fer esclatar tot un espectacle: Catalans i bascos, alhora, negociarien i pactarien quelcom amb França, on romanguessin garantides les nostres identitats i llengües. I per descomptat, ambdues bandes unides en una de sola. Potser aleshores el senyor Rajoy, començaria una novena a la Vírgen del Perpetuo Socorro, a fi que ens il·luminés i així no trenquéssim la seva, eufemísticament, dita unidad de España.

Honorable president, podem exigir, fins demanar, però, suplicar i agenollar-nos, no mai.



Autor: Santi Vallet, Novembre 2005