Casar-nos!?

Un relat de: jordiclusella

No vull pujar a un altar
per demostrar a ningú
amb qui he escollit conviure.

No penso dur un anell
per si mai em perdo, com un gos,
recordar qui és el seu amo.

No m'emociona l'arròs al cap,
ni els vestits a mida,
cars i amb els dies comptats.

Si de debò em desitges,
i no esperes missa de mi,
aquí tens la clau del pis.

Comentaris

  • el gos[Ofensiu]
    antonvaitot | 14-02-2007

    amb casaments o sense l'amor seguirà pel seu camí. això de casar-se és només perquè l'Estat sàpiga que vius amb algú i et faci descompte en algunes coses. la vida de casat ha de ser preciosa si és vida d'enamorat. la vida de l'enamorat és la millor vida. tant que crec que és millor viure enamorat i en les teves coses que no perdre el temps vivint desenamorat i queixós. saps... tenir temps lliure és una putada. hauriem de treballar 12 hores al dia, dormir-ne 8 i la resta passar-nos-la estimant-nos.

  • Dues estrofes perfectes[Ofensiu]
    filladelvent | 29-10-2005

    Sens dubte la primera i la última estrofa són dignes de convertir-se en graffitis d'aquells que s'escriuen rere les portes dels lavabos...
    unes sentències aclaparadores que ens demostren sense lloc pel dubte una oipnió que no podrà canviar per la seva solidesa.

    No vull pujar a un altar
    per demostrar a ningú
    amb qui he escollit conviure.


    Després to irònic i satíric, de crítca.

    No penso dur un anell
    per si mai em perdo, com un gos,
    recordar qui és el seu amo.

    No m'emociona l'arròs al cap,
    ni els vestits a mida,
    cars i amb els dies comptats.


    L'altre sentència es desplega aquí amb tota la força, i amb un to amenaçant, perquè no.

    Si de debò em desitges,
    i no esperes missa de mi,
    aquí tens la clau del pis.

  • Jo tampoc em vull casar[Ofensiu]
    Rita | 10-10-2005 | Valoració: 8

    Noi, quina raó tens. Jo tampoc vull casar-me, no tinc ganes de pertanyer legalment a ningú. Però més que això, és la ceremonia la que no em convenç. Si m'he de casar serà enmig de la platja, amb xancletes i amb un banyador a sota per poder-nos banyar tots després. I el que és més, el convit serà en un xiringuito...

    Molta sort! M'ha agradat molt el poema de debó!

    Petons

  • Camps de Tristor | 12-08-2005

    M'agrada molt!Es molt original i tens tota la raó del mon, no cal casar-se per estar al costat de la persona a la qe estimes.... M'agrada moOolt!

  • tramuntana | 12-08-2005

    uff.....difícil... jo no puc opinar gaire sobre aquest tema, ja que tinc 14 anys, l'única cosa que puc dir, és que a mi em fari molta il·lusió casarme! jeje no sé, potser quan crèixi canvio d'opinió. jeje vinga petons!!! et seguiré llegint Jordi!

    laura^^

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: