Carta Zac -1-

Estimada Teba, encara no se perquè te'n vas anar, encara no o he entès del tot, però hem faig la idea de que si et vaig oferir els estels, que és el que tu més estimes, i ho vas rebutjar, és perquè has fugit d'alguna cosa. Potser t'oblidaré i em faré a la idea de que ja has marxat i que mai tornaràs, o potser cada nit pujaré al terrat per veure de nou el cel que tu i jo vam inaugurar, que vam fer tan especial, tan sincer, tan... no se com dir-ho. Quan te'n vas anar hem vas dir que tornaries quan posseeixi tots els estels, saps? ja he començat a caçar i tinc un, no se si et servirà, però he convertit el meu cor en un sol estel per donar-te'l, el vindràs a buscar? No se a on enviaré aquesta carta, ni a quina direcció ni cap a on, potser la deixaré al terrat per a que te la porti el vent. Teba, m'és igual el temps que passi, m'és igual on vagi, m'és igual que passi, sempre estaré esperant a que tornis per donar-te la nit, per oferir-te un lloc entre els estels i regalar-te un petó. Aquesta vegada, a la nostra historia, és a l'inrevés: el noi espera a la noia, que només la foscor de la nit sap on és. T'estimo, més que a l'empremta que vas deixar en anar-te'n. Zac.