Carta, per a tu, a qui estimo

Un relat de: mar - montse assens
M'avorreixo!
Tant de bo aquest matí, després de fer l'amor, la teva resposta a si volies anar a passejar els gossos per la platja hagués estat afirmativa. Però no. Tu has dit que tenies una feina urgent a fer i que l'havies d'enviar avui mateix.

Per un moment he pensat que podia anar-me'n a passejar sense tu i deixar-te aquí sol amb la teva feina. Però m'ha sabut greu i no ho he fet. Llàstima!
M'he passat el dia avorrint-me. Fins i tot la pel•lícula de l'hora de dinar s'ha fet avorrida. I això que m'ha semblat que era una comèdia.

Em passo els dies avorrint-me, i avui que és festa i podíem passejar, no ho hem fet.
Saps, he de dir-te que m'avorreixo amb tu. Em fa ràbia avorrir-me mentre contemplo com treballes assegut davant l'ordinador. I jo al teu costat sense fer res, tan sols avorrir-me.

T'he observat tot el dia. Que avorrit!
He vist com t'has passat les hores pendent del Twitter. Una pantalla oberta de feina i l'altra del twitter. He pensat que deu ser molt avorrit això d'estar tot el dia esperant un tweet que no arriba... o una resposta. He vist com tu també t'avorries, i jo només pensava que m'hagués agradat molt passejar amb tu per la platja. Hauria estat divertit, segur. Ens ho hauríem passat bé. Hauríem escoltat el el so de les onades del mar i ens hauríem ajagut sobre la sorra gaudint de l'escalfor del sol en un dia d'hivern, tal com havíem fet tantes vegades, ara ja fa molt temps.
Ens agradava fer-ho, te'n recordes? I ara, m'avorreixo, sí, m'avorreixo!

Però saps, vull dir-te que estic convençut que Ella també s'ha avorrit durant tot el dia. Ho sé. Des que us heu llevat aquest matí, l'he vist amb cara avorrida. Fins i tot a la tarda s'ha omplert la banyera amb aigua calenta per matar el temps.

I perquè t'estimo vull dir-te que vagis en compte, perquè només els gossos som fidels fins a la mort.
Vaig a jaure una estona més al meu matalàs. Potser m'adormiré . És això el que fem els gossos tot el dia, dormir. Que avorrit!

El teu gos fidel

Comentaris

  • Xunxi | 12-03-2012 | Valoració: 10


    M’encanta quan els relats sorprenen, jo visualitzava els pensaments de la noia, i qui escriu és el gos! , molt ben dirigit, no ho veus fins que ja hi ets.
    A més a més fa un retrat de la pèrdua d’il•lusions, de la monotonia d’algunes parelles quan perden la il•lusió.
    Genial, un petó de gos, me’n vaig a la platja a fer un tomb amb el meu amor i el meu gosset¡