Carta al fabricant de papallones a la meva panxa

Estimat (així, en majúscula) fabricant de papallones a la meva panxa,



'Vull fer amb tu el que la primavera fa amb els cirerers...'


I vull deixar que el vent faci ballar els meus cabells, per que així tu amb els teus dits em pentinis els sentiments...


Que em destil·lis les sensacions i te'n posis dues gotetes a cada canell. I la màgia se t'emporti uns metres més amunt i puguis sentir al màxim els moments que m'has fet tremolar al teu costat, des del núvol.


Llavors, si plou des del teu núvol, les gotes semblaran llàgrimes d'emoció, i a cada atrevit que decideixi passejar deixant el paraigues a casa, li plouran il·lusions i ganes de viure... de les meves, de les teves, nostres... llàgrimes que de ben segur seran dolcetes, com una infusió amb dues cullerades de mel, com els nostres petons...


Per què dir-te paraules que ja s'han gastat de tant utilitzar-les sense sentit, si puc donar-te una abraçada i sospirar-te a cau d'orella. Si la pell esborronada i les galtes enceses em delaten i mai podria negar tot el que sento.
Per la vida, per tu...


Crec que se'n diu Felicitat.

Només creuo els dits esperant que no sigui efímera com sempre havia cregut...



Somriures al somriure.
Carícies a les papallones.

Estimades, a l'ànima.