Cara a cara

Un relat de: bluma

Intentaria fer-te un petó ben dolç i reconfortant a la galta, per provar de revifar-te, però el contacte seria massa fred perquè el poguessis notar més endins com una d'esgarrifança. I voldria xiuxiuejar-te a l'orella lo especial que ets per mi perquè sé que, més que qualsevol altra veu còmplice, només jo t'ho puc fer creure. Però t'entelaries del meu alè en comptes de fer-te'l teu. T'acaronaria en un gest de fer-te reposar d'aquestes boires que et turmenten, però aquell mateix meu baf rebotat i impenetrable se't tornaria llàgrimes fredes regalimant avall. I llavors m'encomanaries els ulls negats com saps que em passa sempre en aquestes ocasions de transparència, de transferència visceral.

Malgrat tot, encarades, marejades en un cercle viciós de llàstimes i febleses compartides, trauríem forces de l'agonia i en somriuríem tímidament, segures de no ofendre'ns. Sabríem que res d'allò aniria més enllà d'un reflex alimentat per nosaltres mateixes. Apagaria el llum i tornaria a estar sola davant un vidre platejat, gèlid. Ara fosc, hauria gosat il·lustrar-me tal i com m'ensenyo, em penso, em construeixo. Emmirallada, em reconeixeria sobrevivint a l'experiència de ser espectadora de mi mateixa, en moments d'ofec, quan no puc ser la que voldria ser.


Comentaris

  • betixeli | 25-05-2007

    m'agrada clicar autors a l'atzar i descobrir paraules noves. Avui he estat de sort, he trobat els teus relats. Aquest en especial ha fet que el passeig per aquí valgués molt la pena. Gràcies.

  • Paraula a paraula[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-05-2006 | Valoració: 10

    Podria fer meves les teves paraules... paraules, per cert, ben posades, ben trobades, encertades, que creen combinacions encisadores.

    Em quedo, si m'ho permets, amb una frase que té per a mi un significat especial: "encarades, marejades en un cercle viciós de llàstimes i febleses compartides, trauríem forces de l'agonia i en somriuríem tímidament". A part de ser molt bonica, coincideix amb una part de la meva biografia, que t'invito a mirar quan ho desitgis...

    Una abraçada cara a cara,
    Unaquimera


  • Quin talent![Ofensiu]
    helena | 23-04-2006 | Valoració: 10


    Quina meravella, Bluma.

    Quina prosa més lleugera i compacte alhora.

    T´acostes tant al lector, que li robes el seu propi

    espai.

    M´ha encantat.

    Trobo que tens un talent espectacular.

  • saps...?[Ofensiu]
    Capdelin | 21-03-2006 | Valoració: 10

    no sé... però al llegir el el primer tros del teu relat... m'he imaginat com si estiguessis davant d'un mirall i parlessis amb tu mateixa... sí, sí, t'ho juro, és clavat i magistral... però després al llegir a baix el teu capçal em sembla que no és ben bé com jo m'he imaginat...
    però de totes maneres... segueixes amb el teu estil íntim, penombrós, un xic misteriós, dibuixant els moviments suaus i subtils de l'ànima... en saps!
    ptons i una abraçada!

  • Ops! Hi falta el capçal :)[Ofensiu]
    bluma | 21-03-2006

    "En qualsevol passeig a la deriva, de transeünt, de ben segur que toparia amb tu d'esquitllada, et miraria a la cara i et preguntaria el perquè d'aquella expressió tan grisa, tan apagada.Intentaria fer-te un petó ben dolç..."
    :)

Valoració mitja: 10