Animal sentimental (Infidelitat)

El contracte s'escorria encara: sucava mars de llàgrimes per una banda i ulls secs, de bat a bat per l'altre. El document era escrit per un cantó, amb tinta negra mecanografiada. La tinta es corria regalimant text avall. Volia traspassar el gruix del foli; no consentia el silenci que acompanyava els seus sanglots que, ofesos, no sabien que estaven reclamant del que podien fer-ho. El paper, moll, transparentava que a l'altre banda no hi havia res escrit ni cap firma de bolígraf barat d'aquests que es lliguen amb una espiral de plàstic a l'extrem perquè no es perdin ni s'escolin per cap butxaca.

La presumpta traïció tenia regust de tinta, però la vessant eixuta del paper, sense marges ni justificacions, callava unes lleis que mai s'havien escrit.

- Eixuga't. El cor no en sap de ser infidel perquè, ben independent, no pertany mai a ningú: només es fa servil a qui li plau, en tot moment.