Cap matinada no em desperto amb tu

M'agradat aquest breu i bonic poema. Et felicito.

Jo cap matinada no em desperto amb la que era la meva companya, sic, m'ho van prendre per la força... Bé!! Cal seguir endavant...

Que vagi molt bé, Llibre, fins la pròxima!!

Bon títol i bon poema.

Joc de paraules treballats i molt bé :
bes-abraçada, lluny-prop, real-futur, finestra-balcó, mar-estels....

L'he vist a destacats i s'ho mereix...

Una abraçada,

angie

l'havia vist aquest sonet, Llibre, i és molt bo ja des del títol Cap matinada no em desperto amb tu és un cant a la inexistència de l'amor, a l'amor no compartit en què el jo poètic acaba dient:
de la finestra estant copsaria el teu reialme
Aquest verb en temps condicional té a veure amb el desig no acomplert, però poètic, al cap i a la fi! Perquè beso el no-res és el que li dóna peu a sorgir la hipòtesi.

Petons.

Lavínia

per parlar d'un gran amor que no acabes de sentir teu. I penses en tot allò que faries per poder gaudir, per sempre més, d'aquest "llarg abraç de la teva besada (preciosa aquesta combinació d'abraçada i bes!).

Aquest poema transmet una llarga melangia, una sensació de buit, d'imaginar que estàs anant cap al no-res, perquè ell no hi és, només el pots imaginar, parlar-li, besar-lo.... però saps que ell no hi és.

...
Cerco en la foscor dels ulls tancats
el record d'un somriure amagat,
l'esguard llançat al vestit impecable
triat amb la lluna perquè et sigui grat.
...

Trista i alhora dolça aquesta estrofa, que m'ha dibuixat un lleu somriure, en imaginar aquest gest de triar, amb picardia, la millor peça de roba, la més impecable, que aconsegueixi que ell et dediqui una mirada.

I en l'últim vers, resumeixes tot el teu desig per ell, tota la teva ànsia per saber-lo amb tu: acceptaries ser la seva esclava si ell accepta ser el teu rei.

Molt ben escrit, Llibre. L'he trobat perquè ahir va sortir com a poema destacat i em va atraure el títol, que arrodoneix a la perfecció aquest desig d'amor no assolit.

Vas escriure'l fa força temps. Si és que sigui autobiogràfic, espero que hagis aconseguit compartir amb ell aquest reialme!

Una abraçada, Llibre. Com sempre, els teus poemes no em deixen indiferent. Felicitats!

pels comentaris.

LLIBRE

Almenys el final. De totes maneres, també tinc un poema (no penjat en aquesta web, almenys encara) que acaba dient:

"Si jo pogués volar no seguiria
el rumb de cada dia
que cerca en la mentida
l'apàtica harmonia
i l'aura d'una vida
capaç d'esclavitzar-nos sota el blau.
Si jo pogués volar
potser m'agradaria ser-ne esclau"

D'alguna manera entenc què vols dir dient "i jo, la teva esclava".

Continuo llegint

PD: aquest ha estat el 50è comentari; un honor per part meva ésser jo qui te l'envia.

...pels comentaris.

LLIBRE