Canvia

Canvis.
En un tancar i obrir d'ulls ja ets a una altra banda.
Canvies.
Sense adonar-te'n. Potser perquè mai et pares a plorar, a respirar o a mirar-te.
Però només recordant-te temps enrere veig com te n'has fet, de gran.
Em sorprens. I escoltant-te atentament, me n'adono que els grans canvis succeeixen a poc a poc, en silenci, i que s'amaguen sota una aparença màgica i sobtada. La màgia ets tu, dia rere dia, amb les teves decisions, amb el teu esforç.
Et fas gran, però ets tu. Ho sé. Amb tota la teva essència.
No tinguis por. Queda't amb el millor de les coses, i fes-les més grans, vives i intenses, nodrint-te d'altres de noves que et faràn ser tu.
No deixis de canviar.