Cant espiritual

Un relat de: Carles Rebassa

Wisqui, et demanam. Wisqui! I tu,
senyor, ens dons aigua. I a damunt ets
molt adorat per alcohòlics vius
que beuen brou perquè per tot fan aigua.
Wisqui, vatuadell, et demanam.
Deixa'ns en pau de por i de medecina
i ja desapareix d'un cop del món.
No et multipliquis més. No tinguis sexe
amb els al·lots perduts de matinada
ni amb les nines que s'enyoren d'aires
càlids i sensuals, desconeguts.
Decanta't de la nostra llum. I prou aigua,
et demanam. Wisqui, et demanam.
Fes que la terra es desfaci del cel
i arrabassa els dos ulls de viu en viu
als qui han perdut i menyspreen la terra.
Aquests són els que et preguen la teva aigua.
Wisqui, et demanam. Wisqui! I tu,
senyor, ens dons aigua. Beu-te-la tu.

Comentaris

  • ell comença...[Ofensiu]
    Pau Vadell | 11-02-2006

    Ja ho diu Blai:

    Jo som el vostre ca que bava,
    el meu clamor és una saliva amarga.
    Des del llim de la terra, la meva veu com un colomí,
    com un colom de mar ferit pels caçadors...

  • silvia_peratallada | 10-11-2005

    no sabia que es deia així, i ara l'he trobat....
    des del la perimera vegada que el vaig llegir, que em va semblar fantàstic, el punt just de ràbia, de sàtira, de realitat, i què collons, que volem wiski!!!
    salut i pomada (que tb és bona!!)

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101245 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com