Cant a l'inrevés

Un relat de: Dolça Parvati

Potser algun dia
Aquesta tendresa de frec de mà
No siga un somni inabastable.
I la meua solitud, que és la teua,
esdevinga una tènue teranyina
que espantaré amb la mà lliure.
Algun vespre, o matinada
cantarem aquest so a l'inrevés,
En acompanyat desenllaç,
En petit, delicat, íntim moment.

Comentaris

  • gypsy | 02-01-2009

    cantarem a l'inrevés, que així sigui!
    Tu, si que ets la sal de la vida!, i la tendresa i la sensibilitat. I el teu somriure no té fronteres!

    t'estimo!, feliç 2009 que sigui ben especial, like you!

  • Preciós[Ofensiu]
    bocidecel | 09-12-2008 | Valoració: 10

    Exquisit aquest poema. Tendra i delicada resposta a una cançó colpidora i preciosa. Paraules que fan vessar els sentiments i les angoixes més pregones, les que parlen dels ultims moments, petits i íntims, tant de bo en acompanyat desenllaç.

    Una abraçada.