Cercador
Cant a l'inrevés
Un relat de: Dolça ParvatiPotser algun dia
Aquesta tendresa de frec de mà
No siga un somni inabastable.
I la meua solitud, que és la teua,
esdevinga una tènue teranyina
que espantaré amb la mà lliure.
Algun vespre, o matinada
cantarem aquest so a l'inrevés,
En acompanyat desenllaç,
En petit, delicat, íntim moment.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 02-01-2009
cantarem a l'inrevés, que així sigui!
Tu, si que ets la sal de la vida!, i la tendresa i la sensibilitat. I el teu somriure no té fronteres!
t'estimo!, feliç 2009 que sigui ben especial, like you! -
Preciós[Ofensiu]bocidecel | 09-12-2008 | Valoració: 10
Exquisit aquest poema. Tendra i delicada resposta a una cançó colpidora i preciosa. Paraules que fan vessar els sentiments i les angoixes més pregones, les que parlen dels ultims moments, petits i íntims, tant de bo en acompanyat desenllaç.
Una abraçada.
l´Autor

70 Relats
372 Comentaris
86458 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Últims relats de l'autor
- Adéu a la petita Sílvia
- Iniciàtica
- Evocació d'una rutina
- Instants sagrats
- La Melofalla
- Seguidilles de la brisa
- Consells per a ningú
- Petita estança
- El que en realitat compta
- On germina l'amor
- Cor de paper i escletxa
- La maniobra de Heimlich
- El somni d'Alícia
- El cicle de satisfacció de les necessitats
- Tot s'ha fet gran