Camp de civada

Els núvols passen lentament sobre el meu esguard, que com cada dia tenen formes diferents i també com cada dia em distrec buscant en ells algun senyal que em faci comprendre el demà.
L'aire comença a ser calent, es nota que arriba l'estiu, i que et deixa aquella cremor al cos que inclòs quan dorms no et pots treure.
M'agrada tant estar estirada al mig d'aquest camp de civada! mirar els núvols em relaxa i m'agrada sentir de fons el cant de les orenetes, que com cada any, cridaneres, tornaran a ocupar el niu de la teulada.
M'agrada quan fa airet, no puc resistir aixecar el braç dret i intentar agafar-ne una mica per posar-me'l a la butxaca del pantaló perquè m'acompanyi sempre vagi on vagi i notar així, la sensació d'estar estirada en el camp de civada mentre em menjo unes cireres del cirerer de casa.