Cercador
Camins
Un relat de: Melcior- Compartir:
El fil etern del temps
sacseja impertinent
la planta dels meus peus,
que fràgils es fan sang
de punxes als camins.
La ment em fa saber
de vials mes adequats,
però jo camino a l' atzar
corriols i carrerons,
fins que trobo per tossut
aquell que mes m' agrada.
El vent em presta ajuda,
la brisa em portarà
suau com una ploma,
al callís de mes drecera.
La terra, el foc i l' oceà
em conviden a llurs móns;
els escolto amb atenció
i els dic amb ataràxia:
Seguiré caminant
castigant els meus peus,
cercant amb il·lusió
la senda de la gent,
la carretera plana,
la via de les persones.
Comentaris
-
Sang als peus... [Ofensiu]Baiasca | 05-07-2008
És tant important seguir caminant...
per molt que els peus ens facin mal.
A vegades no podem evitar oblidar-ho i fem aturades al camí que ens maten...
:) I ens revifen després...
Gràcies pel teu comentari!! -
Molts camins, tants com peus per trepitjar[Ofensiu]Frida/Núria | 20-03-2007 | Valoració: 9
Hi ha pocs camins planers, sovint aprenem a escollir el millor després d'haver-ne travessat de pitjors. La teva primera estrofa m'ha encantat
Ens seguim llegint
-
mmm, ...[Ofensiu]OhCapità | 07-12-2006
Melcior, ... em feu pujar els colors a un roig intens, ... agraeixo el vostre comentari, ... i em permeto fer el propi amb "Camins.
Inicieu des de l'excelsa eternitat amb un primer vers que és molt suggerent i captivador, mmm, boníssim "fil etern", ... i el feu mundà i terrenal seguidament, vers a vers, estrofa a estrofa, conjugant perfectament les imatges que expresseu, ... fins al final, ... mmm, ... un molt bon poema, ... us felicito!
OhCapità. -
camins, drecers, camps a través...[Ofensiu]teresa serramià i samsó | 05-12-2006 | Valoració: 9
l'aventura del viure i del morir!
Molt bé Melcior!, un juga a encertar o desencertar camins que no sap si van o no en- llocs. No sap si aquell és el lloc on vol anar. Heus ací l'encant, la fascinació del trajecte sense trajecte del nostre diari viure...
T'agraeixo MOLT les teves paraules encoratxadores, generoses i afectuoses. gràcies! -
Així és la vida...[Ofensiu]AVERROIS | 15-11-2006 | Valoració: 10
...Com molt bé descrius, no per anar pel camí més planer has d'anar pel camí correcte. A vegades el camí més polsós i ple de perdres és el que et portarà a la felicitat.
M'ha agradat, una abraçada. -
Melcior[Ofensiu]gypsy | 15-11-2006
quin gran poema i quin gran final:
"... Seguiré caminant
castigant els meus peus,
cercant amb il·lusió
la senda de la gent,
la carretera plana,
la via de les persones."
que obre la esperança cap a l'ésser, cap a la vida compacta, cap als altres agermanats en aquest destí comú que és viure.
Respira una alegria innata, un creure en el home que a mi em meravella, descreguda com sóc.
Petons!
gypsy
Valoració mitja: 9.33