Camino sense parar...

Un relat de: Avet_blau

Camino sense parar...

Es el meu tarannà, la meva vida,
sense descansar, sense temps d'agafar aire,
no dormo, faig un cop de cap al coixí,
i ja torno agafar embranzida.

I pujo, constantment , a poc a poc, però amb fermesa,
pujar es veure mes mon, mes ample, mes net .
Pujar es trobar-se un altre visió de la vida,
deixo els problemes i la gent a baix,
i trobo la vida sana i natural que m'acull .

M'agrada tant gratar la panxa del núvols !,
m'agrada rentar-me la pell, aspre, enmig de fonts i boires juganeres,
retenir els colors de flors i pedres,
en el fons del meu cor, assedegat..

I fujo, m'escapo, m'allunyo.... cercant llibertat.

De tant en tant, miro enrere: veig que el mon es mes petit,
i els problemes, mastegats durant el viatge ara es veuen minúsculs, llunyans...
s'han difuminat com la suor.

El problema es parar i tornar, retornar al mon,
sempre baixo amb noves propostes, noves idees i somnis,
se m' acumulen en el pensament, turmentat pel retorn.

Soc pelegrí i esclau del meu neguit,
que no em dona treva,
i em segueix allà on vaig,
i em demana que no pari , que continuï
... hi ha tant de mon per descobrir !!

Tinc la sensació d'emmalaltir, si paro,
i no vull estar malalt !.
Per això cerco nous colors, noves postes de sol,
embriagar-me de la llum de la tardor.

Només quan m'abandoni el darrer alè,
trobaré el descans,
potser...

Avet_blau

Comentaris

  • M'agrada [Ofensiu]
    Lady_shalott | 03-12-2007

    aquesta absència de límits, d'horitzons que no manen cap fi ni cap aturada. També m'has transmès aquella sensació d'immensa satisfacció quan vas arribant al cim d'un muntanya, i panteixes, cansat, feliç, i tens aquella llibertat, tan nova, tan fresca, una olor molt neta, i de molsa, i de bosc. és indescriptible. Uau, m'ha encomanat una esperança que des de feia temps no sentia, una alegria estranya que em fa enyorar una mica el passat. moltes moltes gràcies per aquest poema! t'ho dic amb la mà al cor.

    Petons,
    Lady Shalott

  • Hauríem de saber...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-11-2007 | Valoració: 10

    trobar la manera d'allunyar-nos de tot allò que ens marceix i trobar l'alçada necessària per després poder baixar de nou amb l'ànima sanada. M'ha semblat que el teu personatge ho ha sabut fer meravellosament bé.
    Una abraçada

  • Ballant camins[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-11-2007 | Valoració: 10

    Bona declaració de principis, d'estil, de gustos!
    M'ha encantat una frase que he trobat i que m'ha resultat sorprenent i molt gràfica: "M'agrada tant gratar la panxa del núvols!". Deliciosa!

    Hi ha una altra que puc fer meva i me la faig, amb el teu permís: "Soc pelegrí i esclau del meu neguit, que no em dona treva, i em segueix allà on vaig, i em demana que no pari , que continuï ... hi ha tant de mon per descobrir !!"
    Per això tu camines amunt, amunt, i jo... ballo, amb diferent pas segons la música que sento, per aquí, per allà, per camins coneguts i també per llocs ben llunyans,...

    T'envio una abraçada viatgera que comfio et trobarà sense problemes,
    Unaquimera

  • El teu relat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 10-11-2007 | Valoració: 10

    Avet_blau és el cant d'un caminant, d'un aventurer/a que va pel món sense poder parar, i jo estic completament d'acord, el dia en que ens parem ens caurà el pes de les nostres consciències a sobre, el caminant deu caminar sempre, i sempre anar cap endavant com si la vida fora una carretera cap a la nostra meta, encara que mai no la aconseguim i ho sapiguem hem d'anar cap endavant.
    Ànims Avet_blau i segueix caminant.

  • Cert ...[Ofensiu]
    Marta | 10-11-2007 | Valoració: 10

    A vegades poc a poc els petits passos ens porta'n a emprendre grans camins dels que no cal tornar ni donar marxa enrere perquè arribem al lloc on ens pertany, aquell lloc on sempre em volgut estar.

  • com t'entenc[Ofensiu]
    JOSEFINA | 09-11-2007 | Valoració: 10

    Si, Avet, t'entenc perque tinc aquest neguit, aquesta sensació de que si m'aturo... em moro.
    Per això anem per la vida amb aquest desfici, amb aquesta manera de fer que ens fa dormir poc i continuar, com si no ens poguesim aturar.
    Potser que ens fem un replantejament, no?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

705 Comentaris

125645 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors