CAMINANT PELS SENTIMENTS

Perquè l'odi, la crua enveja i el rancor
palpant pel camí rònec paraules que deixa el vent,
amb magnitud, perdent mot i raonament
deambulant per la línia de la vida.

Tot fent camí, flor resplendent
esclata la bellesa de la càlida amistat
compartint un somriure, espargint sinceritat
menudesa que gentilment duu un gran aroma.

Trepitgem l'ombra d'una tristor i s'allunya
i mirem els records amb melangia,
com sospirant al núvol que plovinegi tocs d'alegria
aquest cotó suau que clareja el ressò de l'ànima.

Agosarats, prenem el tacte dolç d'uns llavis,
el cos respon amb tremolós sentiment,
la tendresa viatja sense destí però lentament
carícies passejant per la remor de la pell.

Busquem l'exquisida bellesa en la buidor,
cerquem les glòries sense prohibicions
oblidem la paraula amable, les il.lusions
i aquell gest simpàtic que deixa petja i sabor.

I passarà el temps
i veurem més arrugues a la pell
i més ignorància al pensament, si no prenem respir...
i caminem pels sentiments.