Cafè incandescent

Un relat de: Rita O'Neal

Tarda rutinària, prenent el cafè,
lleure per beure, poder parlar calmosos,
trobar-se amb amics o companys d'esforços
i deixar parats maldecaps i quefers.


La porta oberta beu llum refulgent.
El local s'amara, uniforme i blau,
d'una intimitat rara i suau
i expulsa dels clients l'esgotament.


El vestit incandescent marca els revolts
sinuosos del tango que ballen junts,
trencant la monotonia del conjunt,
guardant tímidament distàncies i rols.


Comentaris

  • Fluint al compàs[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-06-2008 | Valoració: 10

    Vaja! Jo que no sóc de prendre cafè, i aquest m'ha entrat bé de veritat... Amb raó va guanyar el Repte Poètic!

    Es nota que els versos flueixen, recreant la imatge i retratant l'ambient, fins i tot allò que no es veu però que se sent.
    Al mateix temps que guarda la fidelitat requerida al quadre, el poema té per si mateix mida i relleu.

    T'envio una abraçada amb bon ritme,
    Unaquimera