Cada nota, un sentiment

Avui, després de mesos i bé, podria dir gairebé un any, he tocat el piano. Fins ara havia estat ocupada i em semblava impossible trobar un moment per dedicar-lo a la música, l’art que em permet expressar tantes coses...
He començat amb una peça de Chopin, un Nocturn en si bemoll que sempre m’ha enamorat. He notat com les meves mans es movien amb lentitud, passejant-se per cada to i semitò. He tancat els ulls i he reviscut moments de felicitat de no fa massa temps. Em sentia tranquil•la, calmada, però quan he obert els ulls, conscient de la realitat he deixat caure una llàgrima d’enyorança. He pres consciència i m’he preguntat com els meus dits semblaven bellugar-se sols i al fer-ho, he trencat la dolça harmonia i una nota desafinada ha sonat estrèpit. M’he sentit tremolar les mans i seguidament he decidit no tocar més, “ja seguiràs demà”, m’he dit.
Amb la música m’he endinsat ens els meus sentiments més profunds, és per aquest motiu que jo parlo de la màgia de la música, de la seva essència i que de fet, quan millor sona la melodia, més expresses.