Buscant un destí

Un dia obres la porta i no hi veus el camí
Portes tanta pluja al teu cap!
I aquest Sol tan apagat, no t'il·lumina la carretera
I no trobes ni el dia ni la nit

Camines per racons que de petit et feia por imaginar
I ara, allò estrany forma part de tu
Que sense lo rar en els teus ulls, ja no series el teu nom
I encara camines perquè la mort no vol trobar-te.

Creus que amb pocs anys que vas néixer, ja coneixes l'amargura
Que encara tan jove el teu cor ja sap que es patir
I no penses que encara et falta mitja vida
I que t'espera molt món per conèixer, moltes coses per sentir.

Però la mort dolça has aconseguit,
La mort no venia, però tu las trobat
I pensant-t'ho dos cops has pitjat
El botó roig del teu cor... dins d'un lleu cant