Bulería, bulería.

Un relat de: Josep Clínez

Buleria, buleria,
Quina xorrada de cançó.
Buleria, buleria,
Aquest cantant no té collons.

Buleria, buleria,
Un perol nit i dia.
Buleria, buleria,
Canta-li-ho a ta tia.

Buleria, buleria,
Tan dentro del alma mía.
I després pregunten
Perquè la gent es suïcida.

I també pregunten
Que per què està així el món.
Doncs jo us contesto:
Perquè Bisbal ven massa milions.

Acabat el meu himne
Cap a la estimada Bulería.
Sols vull dir-vos:
Amunt Catalunya!

Comentaris

  • Bon humor[Ofensiu]
    OhCapità | 17-01-2005 | Valoració: 8

    Recurs de marquèting d'utilitzar un rebombori mediàtic. M'agrada la satirització que en fas. Un bon mecanisme per trobar adeptes!!.


  • Shu Hua | 16-01-2005

    Josep, he buscat un poema curt teu per dir-te que no he tingut temps de valorar massa relats teus, però que en llegiré uns quants més (al menys tots els que vas assenyalar) durant aquesta setmana.
    Quant aquest poema, estic d'acord amb tu que la operacion triunfo aquella és una tocada de... Però és evident que la gent necessita herois, líders. Suposo que abans, amb tantes guerres que hi havia, seguir un líder era més fàcil. Avui, ens els hem d'inventar.
    apa, a gaudir del diumenge.
    una abraçada
    Glòria