Buit

Quan la nit cau
i faig memòria de les hores viscudes
plenes de sol·litud.

Quan cau la nit
i els vidres es tornen miralls
i tan sols reflexen
la buidor del meu cor.

Quan tots els camins
s'han esgotat
i em trobo al mateix lloc.

Quan totes les esperances
es fonamenten en el no res
i ja no queda res més
a que aferrar-se.

Quan no hi ha cap veu
per donar-me ànims
i em sento tant perdut.

Quan veig la vida
burlar-se de mi
i no trobo la resposta
al perquè de tot plegat.

Quan intento escapar
d'aquest cercle de tristor
i cada dia és com l'anterior.