Cercador
Buf
Un relat de: llu6na6- Compartir:
La pols, la pols pertot; la pols i aquest silenci
que du el matí emmudit quan desperta als llençols
embolicats de nit, suats, xops de malsons;
quan la pols que prenc, deixo, sense mirament colga
allò que sóc i no, somriures i presències
que íntimament penetren els racons amagats;
escletxes de la ment que endevino i palpo,
mentre m'escric, i estimo, mentre l'hora esmicola,
i el vent del temps neteja, sens galleda ni escombra,
sense drap ni baieta, la pols del cos
d'un buf.
Comentaris
-
treure la pols...[Ofensiu]ROSASP | 11-05-2006
Talment com renéixer en cada bufada que el vent del temps espolsa. La nostàlgia dels records viscuts, les pors emmagatzemades, el camí que mai sabem cap a on ens porta.
Cada dia és nou i això ens fa tan vulnerables com lliures d'agafar il·lusió i embranzida amb cada nou pas.
M'agrada tant com pots sintetitzar sensacions i sentiments tan profunds amb tan poques paraules. Jo sempre acabo allargant tot el què escric, sempre em sembla que volia dir més coses; em costa molt fet poemes curts.
Només en sóc capaç amb els haikús i les tankes.
Darrerament no comento tant com voldria i ho trobo molt a faltar. No tinc gaire temps i quan veig tants relats no sé por on començar; però estic al dia de tot el que penges a RC.
Enhorabona pel 2º premi de poesia de Miquel Martí i Pol.
Sempre endavant Teresa!
Molts petons! -
m'encanta lluneta[Ofensiu]helena | 06-05-2006 | Valoració: 10
Estic connectada amb la teva poesia increïble.
helena -
Si...BUF!!!![Ofensiu]cassigall blau | 04-05-2006
Acollonant!!!
pere -
jaumesb | 04-05-2006 | Valoració: 10
el vent s'emporta la pols
i ens deixa viure