Cercador
Brot immemorial
Un relat de: gypsy- Compartir:
Sóc reflex d'un silenci que s'amaga,
ampit en la pedra que empara una tija,
brot immemorial en cada primavera
d'una vida aliena que recomença un cicle
- lleu i fràgil - bressol d'un pèndol que crema
una bellesa intacta, com de mort anunciada
en un espai buit només pel somni distant.
Em sostinc orfe, serena, a recer del crit;
un miracle em pertany: la llum a l'alba.
gypsy
Comentaris
-
...ampit en la pedra que empara una tija,[Ofensiu]Xantalam | 22-11-2009
La teva sensibilitat vers la imatge ha estat magistral, la mort anunciada en el pèndol que crema la bellesa, i el miracle de la llum de l'albada, sobre ella...
Agraeixo la teva participació, sempre, un plus de qualitat pels reptes!
Petons.
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451125 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu