Brot d'esperança

Un relat de: Teodora

Ella es pensa que tothom
arrossega les ales negres
dins el fangar d'opcions absurdes:

no hi ha dol quan repiquen les campanes,
només resten fiblades de soledat,
qui l'espera quan arriba el final amarg?

Però cadascú de vosaltres
voldria ser la meitat de valent
o la meitat d'inconscient.

Almenys hi ha algú a l'infern
capaç d'esquerdar làpides
perquè neixi un brot d'esperança.

Comentaris

  • no podem esperar-ne res[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-03-2009

    ni de cels ni d'inferns, no hi ha res que trenqui res, com no sigui el propi ésser humà.
    No podem cercar fora de nosaltres el que amaguen els nostres cors, els nostres cervells.
    La salvació som naltros, tl com al perdició. Sols ens queda lluitar.
    Mol gótic aquest poema, si era la teva intenció, et felicito.

    Una abraçada

    Ferran

  • Som molta gent a l'infern![Ofensiu]
    Romy Ros | 12-03-2009

    Benvolguda Teodora, estic convençuda que rere aquesta angelical mirada d'ales negres has descobert moltes nits sense dormir i ara que estàs eufòrica, segurament també t'oblides de descansar. Sàpigues que som molts els que hem baixat i pujat dels inferns... un botó: Van Gogh, Tchaikovsky, Edgar Allan Poe, Virginia Wolf,...ah! i jo mteixa!
    Però és bó tenir present que l'espurnes d'esperança poden ser permanents...
    Ànim i segueix escribint, que és una molt bona teràpia.
    Una abrçada!

  • Per les llàgrimes de l'esperança.[Ofensiu]
    Elisenda Olsen | 09-03-2009 | Valoració: 10


    Quan miris on miris no trobes una mà que t'alliberi del precipici, estimes amb més intensitat qui et fa brotar l'esperança de ser especial.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Teodora

Teodora

25 Relats

59 Comentaris

29803 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Estic condemnada a viure amb intensitat, atrapada per la dualitat, sóc bipolar i bisexual. Els meus relats reflecteixen les contradiccions que m'esquincen. Em limito a resistir, esperant que algú baixi al meu infern per salvar-me sense mirar enrera.