Cercador
Brot d'esperança
Un relat de: Teodora- Compartir:
Ella es pensa que tothom
arrossega les ales negres
dins el fangar d'opcions absurdes:
no hi ha dol quan repiquen les campanes,
només resten fiblades de soledat,
qui l'espera quan arriba el final amarg?
Però cadascú de vosaltres
voldria ser la meitat de valent
o la meitat d'inconscient.
Almenys hi ha algú a l'infern
capaç d'esquerdar làpides
perquè neixi un brot d'esperança.
Comentaris
-
no podem esperar-ne res[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 22-03-2009
ni de cels ni d'inferns, no hi ha res que trenqui res, com no sigui el propi ésser humà.
No podem cercar fora de nosaltres el que amaguen els nostres cors, els nostres cervells.
La salvació som naltros, tl com al perdició. Sols ens queda lluitar.
Mol gótic aquest poema, si era la teva intenció, et felicito.
Una abraçada
Ferran -
Som molta gent a l'infern![Ofensiu]Romy Ros | 12-03-2009
Benvolguda Teodora, estic convençuda que rere aquesta angelical mirada d'ales negres has descobert moltes nits sense dormir i ara que estàs eufòrica, segurament també t'oblides de descansar. Sàpigues que som molts els que hem baixat i pujat dels inferns... un botó: Van Gogh, Tchaikovsky, Edgar Allan Poe, Virginia Wolf,...ah! i jo mteixa!
Però és bó tenir present que l'espurnes d'esperança poden ser permanents...
Ànim i segueix escribint, que és una molt bona teràpia.
Una abrçada! -
Per les llàgrimes de l'esperança.[Ofensiu]Elisenda Olsen | 09-03-2009 | Valoració: 10
Quan miris on miris no trobes una mà que t'alliberi del precipici, estimes amb més intensitat qui et fa brotar l'esperança de ser especial.
l´Autor
25 Relats
59 Comentaris
31276 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52