Breu poema d'una fada trista

Somnis que van i vénen,
en una nit com aquesta.
Em canso d'escriure sempre el mateix.
Veus que se'n van i no tornen,
però que resten dins la cambra,
i jo ara, no entenc res.

Records ben recents,
que em busquen tot el dia,
paraules ben dolces,
que em surten per la nit.

Però mai, mai....
acaben bé aquests contes...
avui la fada del bosc,
plora quan és al llit.

S'ha cansat de somiar,
de veure la llum i la vida.
S'ha oblidat de cantar,
paraules ben innocents.

I ara, tot plegat ,
no li queda més
que un troç de vidre,
per on hi passa el món,
ràpid, i sense parar.

Ningú li diu res, ningú la veurà...


Avui la fada del bosc plora quan és al llit.