Cercador
Braille
Un relat de: llu6na6I agafo el pensament i li faig punta,
i escric allò del jo, que desconec i sé,
damunt del cuir del dia que em desperta;
i ho palpo tot de mi, invident.
I agafo la mirada i me la poso als ulls,
i el gust intens em poso als llavis;
i agafo els sentiments i provo de domar-los,
però es desboquen àvids, arrossegant-me indòmits.
Mentre, l'instant em pren, amb mans i dents, palpant-me, cec, la por, desfeta en dolls de pètals,
que escampa, foll, pertot.
Plomes de glaç fendint la set d'allò que és viu;
esclat del crit, dins de la nit despert.
Comentaris
-
Hola![Ofensiu]Àfrika Winslet | 28-01-2006 | Valoració: 10
A mi també m'has deixat bocabadada... això d'aixecar-se i vestir-se amb la mirada, el tacte, els sentiments... ho trobo original, preciós, fantàstic!
Molts petons! -
Bocabadat...[Ofensiu]cassigall blau | 27-01-2006 | Valoració: 10
...em tens de llum que cega,
els ulls i les cridories, dels cervells adormits.
I palpo poc a poc, a la dreta i esquerra,
tancant la llum,...les nits.