Borrallons de neu. (Passió)

Als tretze anys, els pares m'enviaren a casa d'una família del nord de Suècia per tal que aprengués idiomes, i sobretot perquè se m'obrís la ment. Allà vaig conèixer l'Ilsa, que tenia la meva edat, i que des del principi em despertà un desig que em trasbalsava.
Recordo l'anècdota del primer dissabte, quan ja a la vesprada m'anuncià que era l'hora de la sauna. Inquieta, i tancada al lavabo, em vaig entaforar dins del vestit de bany. De tornada a l'habitació, l'Ilsa era nua, i em féu l'efecte que m'enlluernava una deessa nòrdica. Em mirà, es clavà a riure, i començà a tibar-me cap avall els tirants del banyador mentre em deia que a la sauna no s'hi entrava amb roba. Un cop despullada, m'acostà una tovallola i em demanà que la seguís. Astorada, vaig descobrir que allà dins ens hi esperaven els seus pares i els seus germans, tan rossos i blancs com el paisatge. La tovallola la feien servir per asseure-s'hi al damunt, i jo no sabia on descansar la mirada. No vaig voler que s'adonessin de la meva vergonya, i vencent l'angoixa vaig maldar per comportar-me com ells. Llenques de fum blanc, flairant a eucaliptus, ens amaraven la pell a vuitanta graus de temperatura. Una de les parets era de vidre i ens mostrava els borrallons de neu caient d'un cel gris plumbi, i els caps foscos dels avets de la vall solitària.
-La neu, com tot allò que és gran, cau en silenci -m'explicava ella.
De nit, a l'habitació, decidírem de dormir al mateix llit per a contemplar abraçades la imatge nocturna dels flocs emblanquint el paisatge. I ben aviat, i sense pensar-ho, ens besàrem amb passió per primera vegada, i ens exploràrem el cos amb delit l'una a l'altra. I fou tanta la tendresa, que ploràrem com dues criatures petites.
D'ençà d'aquell moment, les nostres vides han estat unides pel foc d'una passió més forta que el temps i la vida.