Bon Nadal (idees inconnexes)

Un relat de: AtzaVaRa

Pels carrers hi ha llums de colorins, gent que es passeja amb bosses, cares atrafegades, passos contundents, fred que frena els passos, vent que acarona, anuncis perfectes, carrerons estrets sense ningú, supermercats plens, espirals buits, fonts congelades, mans agafades, estrelles que deixen de brillar, fanals vells, turrons de tots els gustos, begudes de tots colors.
Uns senyors que es diuen Reis Mags i vénen de l'Orient, i un altre que va vestit de vermell i amb pinta de borratxo que riu d'una manera massa estrident.
Picarols daurats que sonen contantment, un tros de fusta amb barretina que caga (com? sí, sí, caga regals...i menja mandarines...).
Músics, que semblen haver estat contractats per fer la nostra estada a la gran ciutat una mica més agradable, i que ens fan sentir una mica més feliços. Entre tota la merda que ens envolta.

Cartes plenes de desitjos, i felicitacions plenes de desitjos falsos. Relats que porten per nom "Un Nadal sense tu" i són tristos, perquè pensen en aquella persona tan especial...

Eslògans publicitaris que penses...no cal.

"Compra!", " Regala!", " Oh!Quina il·lusió!", "Gràcies!".

Tot això passa un cop a l'any. I després, com si res hagués passat: es netegen els decorats i els somriures imbècils de la gent. I tot torna a ser com l'any passat. Però amb nous pròposits, és clar (típics tòpics de sempre).

I una gran nit que tapa aquest món sense dreceres, i que no para de donar voltes en cercle. Tot i això, sempre és més divertit, si saps que, al llarg d'aquest camí, algú t'espera.







Comentaris

  • tinc un problema[Ofensiu]
    peres | 07-06-2005 | Valoració: 9

    i és que no m'agrada la poesia (no l'entenc, vaja) i llavors, quan vull fer un comentari a algú que sobretot escriu poesia, doncs... això, tinc un problema.

    Bé, per sort tu ets una totterreny i ets omnígrafa (m'ho acabo d'inventar; sí omnívor és...).

    Primer he pensat que et podria comentar la carta al germà de Guatemala, que m'ha agradat molt, però he vist que allà ja hi tenies molta companyia i he vingut aquí, que no hi havia tanta gent. La molta gent no m'agrada.

    Ara ens acostem a l'antípoda del Nadal. Per tant, és un bon moment per fer balanç i per preguntar-se què queda de tot aquella cosa artificial. En queda res? Si tens la sort que hi hagi algú al teu voltant per a qui cada dia és Nadal (és una manera de dir-ho; amb alts i baixos, però és algú que s'esforça cada dia per somriure't: pot ser un pare, una mare, un germà, una germana, un amic, una amiga, un avi, una àvia...), llavors no odiaràs tant el Nadal quan arribi. Serà un dia màgic, una mica més especial que els altres 364. Si no has tingut encara aquesta sort (jo sí que l'he tinguda) confia, espera, busca, no paris, no et desanimis, persevera... i si no ets egoista (i segur que tu no ho ets, tal com escrius), potser un dia trobaràs allò que busques, o descobriràs amb una gran sorpresa que ja ho tenies al costat.

    Perdona pel rotllo, que sembla un sermó.

l´Autor

Foto de perfil de AtzaVaRa

AtzaVaRa

96 Relats

393 Comentaris

134294 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:


"No s'entenia la cançó de la nit,

de tan clares com eren les paraules."


Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)




txe_underground@hotmail.com

www.fotolog.com/atzavara