Boira

Un relat de: bufanúvols

La boira
en la claror
del sol
pels carrers.
Los moixonets
s'han amagat.
Dels acanalats
brolla l'aigua
però no plou.
Miro el sant Lluc
amb una llumeta,
el seu vidre entel·lat.
Passa un tren
mandrosament,
les vies humides.
m'esglaien.
Gela de nit,
gela cada vesprada,
i és el meu dia,
i espero una veu
que m'acompanyi
per la plaça,
el carrer del Carme,
la font,
el carrer Major.
Nevarà, penses?
Baixarà el barranc?
Sortirem d'excursió,
per Nadal?
Gràcies per arribar.
Em manquen les coses,
em manques.
L'olor dels rostolls
humits
que es secaràn.
Creixeràn les argelagues
i escriuré un poema
a pinzellades.

Comentaris

  • Has...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 29-12-2007 | Valoració: 10

    obert una finestra en la boira i m'has ofert un món ple d'imatges congelades i entranyables d'hivern. Molt paisatgístic, el relat, com a mi m'agraden. 1abraçada. ESPIRAL.