Cercador
Bocí
Un relat de: Melcior- Compartir:
Bocí
El meu cor, de tres bocins
ara només en té dos :
estimar i estimar-me.
El tercer que és estimar-te
no és pas meu,
és monopoli teu
fa molt de temps.
Bocinet, que m' aclapares,
ets del tot obsessiu .
Miro el cel i et veig
tanco els ulls i hi ets,
impregnada al meu ésser.
Tu ,tramuntana que regales
dolç amor enlloc de vent,
esclat d' alegria òptica
oasi d' il·lusió en el desert
núvol golafre de passió,
foc que em fons el glaç.
Ets la flama del llumí
la lluna de la nit,
la força que em fa viure
i el bocí que em falta a mi .
Comentaris
-
uau![Ofensiu]Capdelin | 21-10-2006 | Valoració: 10
vaja BOCÍ de poema!!!
Tens un romanticisme modern, una forma original i creativa de tractar un tema tan conreat com l'AMOR.
Amb una suavitat i innocència escandalosa, conquereixes amb els teus versos el cor del lector.
Una abraçada -
que bonic i suggerent![Ofensiu]teresa serramià i samsó | 10-10-2006
gràcies Melcior pel teu comentari tan amable i encoratxador...
Un "bocí" port omplir el nostre petit món de meravelles, que estrany, oi?
que "bocí a bocí" basteixeis el teu món de lluminosa joia.
Una abraçada! -
Bocins[Ofensiu]indefinida | 28-09-2006 | Valoració: 10
Afortunat qui pot gaudir d'aquest tercer bocí, però bé, mentrestant molts ens em de conformar amb els altres dos!
M'ha encantat llegir-te
Petons