Blanca cendra esdevindrà...

I passo la balda,
em tanco
i resto absort
tot cercant impossibles silencis
que mai no arriben… No arriben.

No arriben perquè el temps no atura
i el cor, inconscient, batega
amb instint salvatge
i fa córrer la vida
sense descans
fins a l'últim indret,
travessant un cos que empressona
aquesta ment
que vol descans… Descans irrealitzable.

Irrealitzable perquè el temps no s'atalla
i el cor no descansa
mentre la ment es dessagna
massa lentament,
i l'esperit es consumeix
a poc
a
p
o
c
.
.
… i esdevindrà blanca cendra... Esdevindrà.