Cercador
Besllums.6
Un relat de: franz appa- Compartir:
Com l’arbre que a l’estiu ofereix,
quan el sol crema i l’aigua escasseja,,
el fruit que va covar a l’hivern
i que germinà a la primavera,
torno a dir aquí, enmig de la terra,
plantant arrels que sé ben fondes
i alçant antenes al cel i al vent,
el llenguatge misteriós del dia que ve
sota el blau que el mestral aviva,
la serena indolència de les hores
que es descabdellaran rost avall,
empenyent la llum des de la mar,
amb la cadència del qui no té pressa,
fins a la paret vermella i verda
-serra de la Mussara que em contempla-.
Tot és viu i malda per persistir,
encara que no tot sobreviurà.
Potser només l’empremta del seu pas
serà l’adob de tot el que després vindrà.
O potser serà un lleu polsim de cendra,
ingràvid com l’aire on s’esvairà,
a penes pes afegit al pas del temps
quan l’estació arribi al darrer terme.
quan el sol crema i l’aigua escasseja,,
el fruit que va covar a l’hivern
i que germinà a la primavera,
torno a dir aquí, enmig de la terra,
plantant arrels que sé ben fondes
i alçant antenes al cel i al vent,
el llenguatge misteriós del dia que ve
sota el blau que el mestral aviva,
la serena indolència de les hores
que es descabdellaran rost avall,
empenyent la llum des de la mar,
amb la cadència del qui no té pressa,
fins a la paret vermella i verda
-serra de la Mussara que em contempla-.
Tot és viu i malda per persistir,
encara que no tot sobreviurà.
Potser només l’empremta del seu pas
serà l’adob de tot el que després vindrà.
O potser serà un lleu polsim de cendra,
ingràvid com l’aire on s’esvairà,
a penes pes afegit al pas del temps
quan l’estació arribi al darrer terme.
Comentaris
-
Tot és viu i malda per persistir[Ofensiu]allan lee | 15-09-2011
Encara que no tot sobreviurà.
Com un udol llarg i trist del llop a la lluna, aquest poema, gairebé un lament, un arbre que deixa anar les fulles...alhora que les llavors, que no sobreviuran totes- només unes poques- lluny de l'arbre-mare, que espera dempeus un altre hivern...hi ha llum en aquest escrit, un ben real Besllum que aleteja entre els clarobscurs de la vida ínfima, aquesta vida que es mou amb lentitud, entre les branques dels dies. És molt bell, plàstic...ben retrobat, Franz, una abraçada
a
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168443 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com