Benvinguts al desastre.

Fóra bell haver perdut la por a la innocència abans del Big Bang, o haver perdut algun silenci d’aquells que van plens de crits ofegats abans de començar tot. Benvinguts al desastre.

No puc imaginar com seria el món sense l’ingènere humà perquè no puc imaginar si som persona. Idò, ni som persona, ni sé què és Déu, ni sé que som perquè el Big Bang és un dogma de fe que fusiona religions i teories científiques quan jo no les puc entendre.

El tret de sortida no explosiona cap de les teories de persona a persona que ens expliquin quèqui som. QuèquisomTots a les fronteres europees ajaçats, llagats de déus que imploren obrir l’horror. Quina por! Benvinguts al desastre.

Hi ha pells que vesteixen animals com els tractam. Hi ha amor, n’hi deu haver…, que no n’entén de dogmes de fe, ni de JUSTÍCIA en majúscules filferrades que fan barreres que implosionen dins un espai que no té temps per a decidir que som humans.