Ben sola a casa (jugant, recordant) - 1 any després

1 any després, o sigui, i per ser exactes, la matinada (2.18h.) que començava el 27 de juliol, he escrit aquest relat que podria ser una continuació del primer "Ben sola a casa" i també una manera de mirar-se amb la perspectiva que sóna el temps.
Aconsello llegir-los per ordre.

-------------------------------------------------


Ben sola a casa perquè ja no necessito estar-hi
[per sentir-m'hi,
decideixo que vull jugar amb mi i per mi.

La respiració forta de ma mare
i algun grill cantant alguna cançó perduda al defora...
jo ara, emperò, vull jugar:
ara que sóc ben sola,
amb mi,
a la meva cambra,
vull jugar i divertir-me.

Em miro els dits: poc bruns, més curts que llargs, dobles...
Unes ungles ben curtetes que s'humitejaran
[amb els meus humors.
Perquè vull jugar amb mi.
Per mi.

M'encanta sentir com em mullo,
em contrac i em dilato,
sense tocar-me ni un pèl,
jo sola,
ben sola amb la meva imaginació,
jugant amb els records.

Aquells records de tardes d'estiu caloroses
al sofà del menjador
Quan el cafè era el preludi del vídeo rallat,
en els millors trams,
de tant
de rebobinar.

Ara m'he especialitzat:
M'agrada el cafè descafeïnat de màquina
[sense sucre i amb gel
-descafeïnat per força, no per plaer-,
el hentai,
i llegir els breus textos que apareixen
-no sempre, malauradament-
al costat de les fotografies del Play Boy
- el joc no és només per nois...-.

Vull jugar.
Imaginació i soledat seran còmplices del vell joc
[de poques regles i molts amagatalls.

Amb el dit anular entaforat al meu centre,
recordo allò de que les dones també ens fem palles:
[Cal explicar-ho a tot el món?
Jo m'ho crido a mi mateixa!,
entre rebolcada i rebolcada,
quan sóc ben sola a casa.

Amb el dit buscant la humitat,
entrant endins i pujant al clau,
les carícies que pressionen al...

Ara he perdut el cap:
massa m'hi havia concentrat!
-més el meu dit, que jo pensant...-

Alguna onada de flux i mel comença
[l'espetec que fa el frec:
Jo remembro aquella imatge de l'home sota
[i l'home a sobre,
tots tres
com gossos copulant
satisfets ballant
el ball que ningú aprèn i ningú oblida.

El palmell de la mà enreda,
amunt i avall,
tots els pèls negres i arrissats.

Els pits ensopits recorden temps millors quan,
lleument il·luminats per la pantalla,
[sense res que els ocultés,
lluïen ferms,
esquena i coll inclinats enrere,
lliures i els mugrons aguts com mai.

Els peus busquen un contacte més sensual
[que el cotó dels llençols,
en va.

Els ulls fixos a una porta entreoberta que deixa lloc
a no desitjades intromissions.

El dit es mou cada vegada més ràpid i potent
[sobre el botó que tot ho activa
fins que retorna la noia vinclada de l'èxtasi conegut
però sempre renovat del nou orgasme.

La mà d'ungles curtes ara és mullada de flux fins al canell.