Bells somnis

Cantarem als estels i a la lluna de matinada,
Mentre esperem que ens esgarrapi l'alba
una corda ens tibarà el desig de ser terra,
quan sempre hem estat dones d'aigua.
Els batecs ancorats d'un violoncel
grinyolaran en un encís pertorbador,
ens perdrem en aquest so, serem música
- temps que crema anhels soterrats -
Emmudiren pacients per ser silenci
abans que el mantell d'una altra nit
ens acoloreixi endins sense proclama,
clourem les ales, judicarem bells somnis.



gypsy