Bella dorment per a Vogue

Un relat de: Dolça Parvati

.


Bella Dorment per a Vogue. Esborrany de reportatge biogràfic (fragment). Títol: "Després de despertar". Entrevista de Desideri Martí. Fotògrafa: Anna Montoya. Lloc: Central Park, Nova York.

...Més que violat, me'l vaig deixar ultraviolat, i permet-me el joc de paraules, perquè el mosso a més anava passadet de rajos UVA. Massa príncep, massa blau també. Però és que cent anys són molts anys. I passe que una no menge, ni es bellugue, ni s'entretinga fent cap escac al tauler (sóc imbatible!), però d'ací a no cardar tampoc... I el noi, torne a dir, em semblava massa refinat per al meu gust, acostumada com estava a concedir els meus favorets al jardiner de palau -excepte aquell episodi fugaç amb el cambrer del meu pare...-, que tenia les mans més aspres i pudia a sulfat o a guano, segons l'època. El meu salvador olia més aviat a alfàbrega i a canyella amb una goteta d'almesc -aquest darrer aroma, afegit segurament a la meua fam centenària, degué ésser el detonant de l'espurna ocasional-... Sí, clar, aquestes aromes també tenen a veure amb la jardineria, ara em diràs, però ja m'havia avesat a certs estils més plebeus, com si diguérem, no sé si m'estic fent entendre [...].
Així que, entretant es desfeia per complet l'encanteri i la cort i el personal de serveis despertaven, -potser no ho recordaràs, però la dormida va afectar tot el regne-, jo me'l vaig fer, me'l vaig cruspir, li vaig fer un vestit de bavetes... Ara bé, quan després d'aquell petit déjéneur ell, cavallerosament, es va agenollar per demanar-me que ens casàrem, em vaig aixecar, i al temps que m'endreçava la gonella brodada de perles i robins, li vaig etzibar un: Casar-nos? Quin merder! I me'n vaig venir a Nova York, després d'un sentit comiat dels meus pares recent despertats i no entenedors de res, i de diverses visites a l'hivernacle reial. I vés per on, que estic superencantada en aquell meravellós loft que he llogat a Greenwich Village, al coret de Manhattan, amb una magnífica terrassa ajardinada... Per cert, xicon: saps tu alguna cosa de jardineria?

Comentaris

  • Pletòrica,...[Ofensiu]
    deòmises | 28-03-2010

    ...la teva Bella Dorment. La reconec, és la nímfula nimfòmana que corre de vegades pels meus malsons...

    I, de veres, té en el seu rostre les reminiscències d'alguna bruixa del sud del Gran Riu, però millor no cridar al mal temps...


    d.

  • Hahahahha!!![Ofensiu]
    Leela | 07-09-2008 | Valoració: 10

    és boníssim. No t'havia llegit mai, ho confeso i m'has ben atrapat amb aquest relat!!! M'agrada com l'has plantejat, com una entrevista i sobretot m'encanta el contingut i el llenguatge i jocs de paraules que utilitzes. Molt bo, de veritat!!!

    Una abraçada!

    Leela

  • és molt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 28-08-2008 | Valoració: 10

    Per ser poetesa, més que no narradora, el relat se't dona de meravella Dolça.
    Un relat narrat amb estil i gràcia, sense cap paraule que sobri, i amb un humor molt ben trovat. Una princeseta molt moderna aquesta, veig que cent anys somiant, li han servit d'alguna cosa.
    Tot i que més que una entrevista, sembla un monoleg principesc, que de fet, potser ja és aixó.
    Noia, quina morrinya de N.Y. m'ha entrat...

    Una forta abraçada.

    Ferran

  • un vestit de bavetes[Ofensiu]
    franz appa | 28-08-2008

    el que ens queda després d'haver cruspit aquest extracte de reportatge. D'un castella un loft de Manhattan, just a Central Park. per on transiten tants jardiners de dia, per cert... (deixem estar de nit, on diuen que hi ha altres faunes, més perilloses).
    Ple de gràcia i intel·ligència, com diu ginebre. Un berenar deliciós!!!
    Petons,
    franz

  • ginebre | 28-08-2008

    que bó, que bó, Dolça Parvati. És absolutament genial, originalíssim, inteligent, d'un humor sublim.
    En fi, que m'ha encantat, ara de bon matí, i m'ha posat un somriure d'orella a orella d'aquells que duren.
    Enhorabona per el teu art.
    ginebre