Baixar al infern

Un relat de: AVERROIS
BAIXAR AL INFERN

Aquesta lluentor em sega els ulls
el cos gemega espantat, es fon.
Els meus pensaments s’allunyen
estan al meu davant. Els puc veure
nítids, clarividents, comprensius.
Estic al marge del penya-segat
davant meu tan sols la foscor
aquest fons negre com la nit
em crida i suaument em deixo anar.
Sense gravetat, estic tranquil,
no hi ha vent, no caic com em pensava.
El meu cos llisca suaument sobre un mirall
i de baix a d’alt em puc contemplar com sóc
no té res a veure amb el meu cos mortal
així sóc jo, aquests son els colors
aquestes són les sensacions amagades
aquí hi ha la veritat del que no sabia
el que realment he volgut i
no he pogut arribar aconseguir.
De sobte aquesta imatge es separa en dues
els colors vius a un costat
i els grisos a un altre, sobre tot el negre.
Per fi he trobat el que feia temps buscava,
el negre de la por, de la covardia de viure.
Els colors vius dansen i com fils de llum
envolten als grisos acaronant-los.
La por desapareix entre un suau color
...d’amor
Tot es confon i la realitat torna
per retrobar-me en mig de la natura,
el cel, el verd, el blau del mar
i la meva tranquil•litat de saber
que cada segon que passa,
Estic viu!

Comentaris

  • L'esplin de...?[Ofensiu]
    Joan Delgado | 03-02-2011 | Valoració: 10

    M'agrada...
    Has provat amb els poemes en prosa?
    De ben segur que faries una feina excel·lent.
    Enhorabona.

  • Viatge interior[Ofensiu]
    Bitxa | 01-02-2011

    Talment com un viatge interior, que a la fi, serveix per adonar-nos que cada segon que passa som vius!
    M'agrada tan el missatge com la manera d'escriure'l.

  • L'infern de viure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-01-2011 | Valoració: 10

    Caram Josep Mª, quina poesia més contundent! Espero que no estiguis passant un mal moment; si més no m'agafo al final esperançador que escrius. Però vaja, tots hem passat pe l'infern alguna vegada, i si no que tiri la primera pedra, com va dir aquell. És una poesiassa, felicitats! Continuarem llegint.
    Aleix

  • Cert...[Ofensiu]
    brins | 31-01-2011 | Valoració: 10

    Baixar a l'infern per uns segons... acovardir-nos davant la vida, témer el futur...són sentiments humans que no podem defugir per més que ho intentem.
    Quin goig, però, quan aconseguim dirigir la nostra vista a tot allò meravellós que encara ens rodeja...

    Per mitjà de la poesia, has aconseguit una reflexió encoratjadora. Felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar!

  • Impactant[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 31-01-2011

    poema que et porta des del primer vers a l'últim amb força.

    M'agrada.

  • cru i contundent[Ofensiu]
    joandemataro | 31-01-2011 | Valoració: 10

    i amb un final esperançador, et felicito
    abraçada
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

354669 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!