Baixar al infern

BAIXAR AL INFERN

Aquesta lluentor em sega els ulls
el cos gemega espantat, es fon.
Els meus pensaments s’allunyen
estan al meu davant. Els puc veure
nítids, clarividents, comprensius.
Estic al marge del penya-segat
davant meu tan sols la foscor
aquest fons negre com la nit
em crida i suaument em deixo anar.
Sense gravetat, estic tranquil,
no hi ha vent, no caic com em pensava.
El meu cos llisca suaument sobre un mirall
i de baix a d’alt em puc contemplar com sóc
no té res a veure amb el meu cos mortal
així sóc jo, aquests son els colors
aquestes són les sensacions amagades
aquí hi ha la veritat del que no sabia
el que realment he volgut i
no he pogut arribar aconseguir.
De sobte aquesta imatge es separa en dues
els colors vius a un costat
i els grisos a un altre, sobre tot el negre.
Per fi he trobat el que feia temps buscava,
el negre de la por, de la covardia de viure.
Els colors vius dansen i com fils de llum
envolten als grisos acaronant-los.
La por desapareix entre un suau color
...d’amor
Tot es confon i la realitat torna
per retrobar-me en mig de la natura,
el cel, el verd, el blau del mar
i la meva tranquil•litat de saber
que cada segon que passa,
Estic viu!