Avui regna la calma

Doncs atreveix-te... atreveix-te a imaginar-lo perquè el camí que has fet fins arribar aquí, fins arribar a aquest moment de calma que et permet albirar el jo interior, el jo poètic, i alhora percebre'n, també, la realitat del voltant... Aquest camí que has fet és dens i gràcil, dur i agradable... És vida. I ara cal ser agosarada i imaginar-se, com bé dius, que El meu jardí m'obre les portes i jo l'acarono com si fos el petit nadó.

Una reflexió poètica acompanyada d'un melodiós caminar per cada plec de la memòria i del sentiment. M'ho he passat bé llegint-te, assaborint les teves paraules.

Una abraçada,

LLIBRE

PS.- Et sona el nom de Rosa Lentini?

Rosa,

Un relat bellíssim que, a més a més, ens ofrena, com sempre en tu és habitud, amb reflexions lúcides i sensatíssimes.

Realment costa comprendre que tot el que hi ha fora, també pot viure en el nostre interior.
Que tenim l'extracte de tots els elements, la mínima expressió de la grandesa de totes les coses.

(De fet, Rosa, tot el relat és un bellíssim retrat del teu paisatge interior i exterior).

Les teves OBRES se superen unes a les altres i això és extraordinari.

Gràcies per escriure'ns i permetre'ns llegir-te.

Una abraçada.

PS. Rosa, tot el que comento ho dic amb la mà al cor, de debò no hi cerquis mai dobles lectures... en els comentaris, és clar.

les palmeres, les roses, les branques i les fulles, les olors i floracions, les primaveres, els pins negres i aquells que els hi cauen els cabells de cabellera caduca... tot, tot... es pot tenir a prop, dins teu... com un jardí particular, secret...
no cal viatjar molt, ni explorar-ho tot, de vegades la soledat es troba en la selva quan no hi ha res per mirar, ni per conrear... i en el teu desert poden esclatar roses belles...
una introversió fantàstica a l'interior de la persona...
admiro el teu equilibri, sensibilitat i tranquil·litat que transpira serenor i ganes de viure...
una abraçada!

és el millor dels destins on podem anar. I tan aprop que el tenim i tan poc com el visitem! Ni tan sols en som conscients de tot el que s'hi amaga! Tu, que sí ho has estat, ens has donat la joia del teu relat, perquè sapiguem tot el que ens perdem si no fem aquest viatge!
Felicitats!

és el millor destí per anar-hi constantment de vacances. Saber que tens un espai ple d'aromes que matisen les diferents olors de la calma...
Poder viatjar amb la ment, sense moure't del lloc, pels paratges més intensos de la serenor és un luxe. No hi renunciïs mai.
Hi ha gent que pot volar sense avions. Des del primer cop que et vaig llegir ja sabia que tu també tenies aquest do.
Encara que per entrar al reialme de la calma, com mol bé dius, no tots els moments són vàlids. De vegades, cal respirar fondo i sentir-se per poder-hi accedir.

M'ha agradat molt la forma i el fons, doncs expliques bellament l'existència d'un territori que tots tenim a l'interior i que hauríem de visitar tot sovint.

Per mi també és un plaer llegir-te!
Felicitats i una abraçada!

Cada vegada que "passo" per aquí em trobo una joieta més, una joieta encisadora. No consideris aquestes paraules com un comentari, Rosa, perquè no ho són. Vull fer-lo com te'l mereixes, però ara mateix he pensat "vaig a saludar la Rosa, que fa temps que no la visito", i és clar com no podia ser d'altra manera, m'he trobat una nova preciositat. Deixa'm que et feliciti, pels teus escrits, magnífics (ja t'ho vaig dir, que no sabia si arribaria el dia que podria dir-te quin dels teus poemes m'haurà agradat més) i per tota la bellesa i sensibilitat que desplegues per Relats. Últimament, cada cop que faig "click" en un poema, m'hi trobo el segell "ROSASP", segell i senyal que m'indiquen que cal que em quedi a llegir-lo, que val la pena.

Una abraçada molt i molt gran Rosa! Fins la propera!