Cercador
Avui no tinc paraules
Un relat de: Anònim- Compartir:
Avui no tinc paraules
per expressar els meus sentiments,
tan sols aquesta soledat,
vella companya de viatge,
que tan temps m'ha acompanyat
que hi ha cops que gairebé sembla
que m'hi pugui arribar a acostumar.
Avui no tinc paraules
per explicar el que sento,
tan sols em queden les mans buides,
records perduts en la nit,
desitjos que no es compliran,
il·lusions i esperances
que, de tant en tant,
es desfàn.
Comentaris
-
¶:)[Ofensiu]Yuna | 29-11-2006
Feia dies que no et llegia i tornar-ho a fer m'ha agradat com sempre !!
Aquí no estàs mai sol, ho saps oi ??
Petonets
Txell -
Crec[Ofensiu]brideshead | 31-10-2006
que ho hauries de seguir fent. Hauries de seguir escrivint, ni que tan sols sigui per seguir deixant-nos compartir els teus laments, incansablement tristos, insistentment melangiosos i desesperançats...
I sobre aquest poema, només dir-te que aquests tres versos
"...
que tan temps m'ha acompanyat
que hi ha cops que gairebé sembla
que m'hi pugui arribar a acostumar.
..."
repeteixen excessivament el pronom relatiu "que", especialment en el del mig. Crec que el fa una mica forçat.
I només afegir dues petites observacions: "s'acompliran" i "desfan" (sense accent).
Ànims i endavant! Ja veus, no fer-se propaganda, de vegades també és un reclam...
Una abraçada.